Que un dia de feina plujós i dolent acabi de conya només depèn de poder plegar una mica abans, que vinguin a buscar-me, que sigui divendres i que una trucada a quarts de vuit de la tarda ens dugui a acabar sopant, a les dotze de la nit, pizza freda amb llaunes de beguda calenta i pa amb Nutella de postres, en un vaixell de vela amb una variada representació de l’Europa meridional.
I és que quan s’ho proposa la vida ens sorprèn.
9 comentaris:
Doncs... felicitats! :))
Si ya lo digo yo...a veces pasa
el que deia, segons on no ho podries fer això,records per en bigboss & family.
La felicitat de les coses petites altre cop. Quan no esperes res, hi ha coses que ens semblen insuperables. Em millor és que en aquests moments penses: 'i com ho podríem millorar això?', i no se t'acudeix res.
Sona bé, és qüestió d'aprofitar aquest petits moment si ser feliç
Ens hauria de sorprendre més sovint, no trobes? Foto preciosa, però ja me'ls espero abans d'entrar a casa teva...
La vida ens sorprèn, a vegades o fins i tot sovint, però crec que depèn més de si ens s deixem sorprendre que del seu interés precís. Enhorabona per la bona sorpresa.
salut amics! la vida és bella quan hom disfruta de la sencillesa. I sovint sol necessitem una mica de Nutella per a disfrutar del millor sopar!
imagina com hauria estat si en comptes de nutella fos nocilla! jajaja
Publica un comentari a l'entrada