diumenge, 15 de juny de 2008

Migdia

Un borinot negre i gros fa zum zum al voltant de la parra carregada de raïm diminut
Colors vius, els verds agraïts de l’aigua, els rosats de les buguenvíl•lies i els conillets, el groc de la ginesta.
Suo i les mosques emprenyadores ronden el meu cap amarat.
Sento la fressa d’una parella que juguen a la piscina. Ell crida i ella respon, després l’esquitx sorollós i fresc.
Pedres calentes.
Papallones blanques i grogues i verdes al voltant d’una mimosa florida.
Absència d’ombra i la patacada terrible del sol. Calor i aquell blau de cel intens i brillant.
Una abella... - si no et mous no fa res - i el soroll provoca un no sé què al clatell que em fa venir una esgarrifança que recorre l'espinada i arronso les espatlles amb la pell de gallina.

8 comentaris:

partícula elemental ha dit...

És ben bé una estampa de migdia d'estiu. Per què podem compartir un te amb una abella que busca el sucre i l'olor de la menta i ens repugna la vista d'una cuca? Som fets d'una manerota, vés per on.

La foto molt ben trobada, pura canícula.

Rita ha dit...

Com ja ve sent habitual, perfecte, no hi falta cap detall.
Bona nit :-)

XeXu ha dit...

La foto aquest cop l'has feta sense ulleres o què? Quina gran descripció costumista d'un migdia d'agost. I això que estem al juny. Perquè estem al juny, oi?

menta fresca ha dit...

d'aixo, mimosa florida al juny? per que estem al juny, oi?

elur ha dit...

aaaaaaaai... només d'imaginar-me el brunzit de l'abella ja tinc pell de gallina...

estrip ha dit...

una bústia de correus desenfocada per culpa d'internet.

moni ha dit...

com és que la veig enfocada? hauré de deixar el Myolastan...

Joana ha dit...

Ai! quin mal, una picada d'abella. Si dius tres cops seguits Maria també marxen sense picar-te.