dissabte, 14 de juny de 2008

Nutella


Que un dia de feina plujós i dolent acabi de conya només depèn de poder plegar una mica abans, que vinguin a buscar-me, que sigui divendres i que una trucada a quarts de vuit de la tarda ens dugui a acabar sopant, a les dotze de la nit, pizza freda amb llaunes de beguda calenta i pa amb Nutella de postres, en un vaixell de vela amb una variada representació de l’Europa meridional.

I és que quan s’ho proposa la vida ens sorprèn.

9 comentaris:

Rita ha dit...

Doncs... felicitats! :))

moni ha dit...

Si ya lo digo yo...a veces pasa

menta fresca ha dit...

el que deia, segons on no ho podries fer això,records per en bigboss & family.

XeXu ha dit...

La felicitat de les coses petites altre cop. Quan no esperes res, hi ha coses que ens semblen insuperables. Em millor és que en aquests moments penses: 'i com ho podríem millorar això?', i no se t'acudeix res.

Mireia ha dit...

Sona bé, és qüestió d'aprofitar aquest petits moment si ser feliç

zel ha dit...

Ens hauria de sorprendre més sovint, no trobes? Foto preciosa, però ja me'ls espero abans d'entrar a casa teva...

Carme ha dit...

La vida ens sorprèn, a vegades o fins i tot sovint, però crec que depèn més de si ens s deixem sorprendre que del seu interés precís. Enhorabona per la bona sorpresa.

Robertinhos ha dit...

salut amics! la vida és bella quan hom disfruta de la sencillesa. I sovint sol necessitem una mica de Nutella per a disfrutar del millor sopar!

Clint ha dit...

imagina com hauria estat si en comptes de nutella fos nocilla! jajaja