A un bosquet de plataners hi comencen a créixer les boles. M’agrada arrencar-ne l’escorça i fer-la miquetes. A la parada de l’autobús, mentre fèiem temps, les boles dels plataners, les llençàvem al mig de la carretera per veure com els cotxes les feien esclatar al xafar-les. N’hi havia que s’obrien deixant volar les llavors, si el vent bufava de cara després ens picava tot el cos.Al poble una porta de ferro alta i rovellada, està apedaçada i a la paret s’intueixen velles marques de trets. Al costat dret un vell cartell publicitari descolorit de Michelin.
Un tancat amb cavalls i eugues, hi ha un poltre sol al mig amb les potes obertes. Ella arrufa les celles, calen cinc dies sense pluja per garantir l’aliment de tot l’any, segat i a terra esperant que s’assequi per embalar.
Torno cap a casa i els camps de gira-sols a punt d’esclatar fan promeses de groc. Alts de fulles grosses i verdes, com les espigues verdes i torrades, tons de marró.
Jugo a fer paral·leles i perpendiculars i diagonals amb els pollancres. Al fons el riu ample i net d’algues va cap a casa, com jo.
7 comentaris:
Per alguna raó que desconec no puc veure el text. Però he vist la part suficient per traslladar-me a "la platana", aquella plaça on he passat tants estius i tan bones estones i on també vèiem volar les llavors d'aquelles boles tan dures... Que se'n deu haver fet de tota aquella mainada?
Per cert, la foto és de Girona?
Silenci (again!)
Que detallista que arribes a ser... Els camps de girasols, que macos! Al juliol els veuré... :)
Jordi, com va quedar la fotografia
del Taga, embromat i ennuvolat ?
Me la podries penjar al meu Post,
sobre Sant Joan ?
Gràcies, us estimo molt.
Tornar a casa és tornar a un mateix. Felicitats.
Quina forma d'escriure més maca tens!
Dóna gust de llegir :-)
Volver a casa así es una maravilla. Vinc amb tú
Publica un comentari a l'entrada