A un savi grec d’amples espatlles i llarga barba blanca li creix un gep descomunal. Al costat un nen amb la boca oberta es transforma en un gos d’orelles caigudes i morro ample. La nena que té al costat i s’ho mira es desdibuixa en un puny.
El gep del savi ha rebentat i ara brolla i creix com la llet bullent al pot. De la cara ja no en queda res, només restes escampades. El gos és una bota de canya curta i doblegada i de punta inflada i rodona, del puny en surt un dit grotesc i trencat que senyala qui sap què.
Blau lilós, gris clar, groc, gris fosc i blanc.
Un vell malcarat de nas gros i barbeta punxeguda l’estira i se l’enduu, mentre creix amunt, amunt...
Una noia amb pentinat curt treu el cap, té una gran rialla. Mira avall i sembla que se’n foti de mi palplantat a dins al cotxe apuntant en un albarà com es mou i canvia.
6 comentaris:
això és el canvi climàtic!
Per què no entenc res? M'ha recordat molt a Murakami, la veritat.
haig de dir que això del gep rebentant...fot una mica de fàstic! collons!
Jo tampoc havia entès res i vaig marxar sense deixar senyals de la visita... :p Però si el xexu és valent, la rita també! :))
mmmm... Jo no hi acabo de trobar el sentit, a tants canvis estranys! I el gep... Quina angúnia!!!
En un primer moment he recordat aquell bust de Sòcrates, tan conegut, que es transformava en l'Igor de la pel·lícula El jovencito Frankenstein...
Que has anat per Empuries i t'has
trobat al meu amic en Esculapi...?
Publica un comentari a l'entrada