És tard, de nit i sembla que el turmell millora. Els pèsols i la mica de frega han anat prou bé després de dos dies dolents. I malgrat tot aquesta setmana he vist:
Flamencs i gambes roges als arrossars i una merla barallant-se amb un talla-gespa.
Ploure des de la finestra de casa i el retorn dels sofàs entrant per el balcó.
La sala d’espera d’un hospital i el box de desesperació d’una pacient.
Un lloc conegut amb una història passada. Una ampolla de cava trencada i una taula de pedra.
Un gat mirant per la finestra.
Un sabater caminant damunt l’aigua sense sabates.
Un telèfon no submergible submergint-se.
Verds intensos rere la pluja. Un inici, un final i una Marededéu amb USB.
Una arna al voltant d’un llum i un diccionari sense tapes.
I malgrat tot no vaig veure:
Un forat a la vorera...
Foto: Marta
6 comentaris:
Jo també hi era a molts d'aquests llocs. Prefereixo un diccionari sense
tapes a un diccionari sens usà. Un diccionari galdós, vol dir que es fa
servir. Haviam quin dia men regales un, "guapito" de cara.
Un servidor va néixer "cuando el Caudillo Salvador, velaba por nosotros" i el català estava proscrit.
bona tarda,
saps? crec que precisament són els forats a les voreres els que provoquen que ens n'adonem que el que veiem és precisament lo bo, l'essencial, que poguem veure tot això que descrius...cuidat.
obsessionat amb el forat, eh?
;)
No es pot veure tot, hi ha coses que són invisibles de vegades
La foto m´encanta, home lesionat!
Ei Hola,
acabo d'entrar al teu Blog per primer cop.
I m'ha agradat el teu post.
Menta fresca té molta raó...després d'un accident estúpid com ensopegar amb una vorera, i estar a caseta reposant...és quan et pots aturar a disfrutar de totes aquelles petites coses, que quan estem bé...ni ens les mirem. Petites grans coses, com les que has descrit.
Bona foto!
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada