Mal

La consulta, al soterrani de la casa, és petita. A la paret del fons, de fusta clara, hi ha penjades làmines amb esquelets, peus, mans i punts energètics que enllacen diferents parts del cos.
La porta s’obre enfora, al racó hi ha una cadira, al mig la llitera amb un tamboret al davant i als costats una taula de despatx petita amb un ordinador portàtil i un telèfon i a l’altra banda una postada metàl•lica amb olis i cremes i a sota tovalloles. A l’últim racó una pica.

De bones a primeres em fa treure les benes i el guix. M’estiro a la llitera. S’unta les mans amb una pasta verdosa d’un pot petit, després hi posa un gel d’una ampolla més gran amb dosificador. Comença a tocar.

- Aquí fa mal?... I aquí? - Remena el meu turmell adolorit.
- No cal ni que em responguis amb la cara ja se’t veu

L’inici és suau, agradable, la conversa distesa amb algun acudit de per mig que presagia el que ha de venir. Quan s’hi posa fa mal, molt mal. Prem amb intensitat allà on és més dolorós.

- Si vens aquí li veuràs cares noves – li diu a la Marta.

Procuro no cridar tot i les ganes, m’agafo a la llitera amb força, suo. De tant en tant afluixa per deixar-me descansar, però després hi torna diria que encara amb més força. M’explica, per distreure’m del dolor, que la zona lesionada s’ha d’irrigar bé i que els sistemes tradicionals de compressió i immobilització allarguen el procés de recuperació.

Ara s’entreté amb la part posterior de la cama, també fa molt mal.

- T’has fotut una bona estrebada – faig que sí amb el cap, m’està fent molt mal. Ofego mig crit.

Acaba, em dóna hora per dimecres. Avui puc repenjar el peu a terra, ahir no podia, la inflamació és diferent, tinc el peu blau.