Ostres, és veritat! Tu tens un matamosques perfecte, que no contamina i totalment (auto)sostenible. Ets afortunat, i ecologista (menys per les pobres mosques...).
En vaig veure una semblant a aquesta, però les flors ganudes eren petitones, poden amb les mosques? Deu ser que les mosques encara estan adormides...com jo...Petons!
La natura és sàvia i els homes i ò dones, n'hem après. A mi quant era un nen i anant a caçar bolets, uns esbarzers van caçarme també al mig del bosc. Recordo que vaig esberar-me de mala manera. I havien aranyes negres i grogues que s'hem volien menjar !.Sort que el pare va salvar-me. Fins després.
carai amb la dolors, quasi que supera al carles ;) per cert jordi i marta, jo en vaig tenir una d'aquestes plantes fins que li vaig donar una mosca.....es va morir, com t'ho explico.(la mosca primer i la planta despres, que et conec) aixi que millor que pasi d'elles
9 comentaris:
Ostres, és veritat! Tu tens un matamosques perfecte, que no contamina i totalment (auto)sostenible. Ets afortunat, i ecologista (menys per les pobres mosques...).
En vaig veure una semblant a aquesta, però les flors ganudes eren petitones, poden amb les mosques? Deu ser que les mosques encara estan adormides...com jo...Petons!
La natura és sàvia i els homes i ò
dones, n'hem après. A mi quant era un nen i anant a caçar bolets, uns esbarzers van caçarme també al mig del bosc. Recordo que vaig esberar-me de mala manera. I havien aranyes negres i grogues que s'hem volien menjar !.Sort que el pare va salvar-me. Fins després.
Vosotras las familiares
inevitables, golosas
vosotras moscas vulgares
me evocáis todas las cosas.
¡Oh viejas moscas voraces
como abejas en abril
viejas moscas pertinaces
sobre mi calva infantil!
Moscas de todas las horas
de infancia y adolescencia
de mi juventud dorada
de esta segunda inocencia
que da el no creer en nada,
en nada.
Moscas del primer hastío
en el salón familiar
las claras noches de estío
en que yo empecé a soñar.
......
Inevitables golosas
que ni labráis como abejas
--ni brilláis cual mariposas
pequeñitas, revoltosas
vosotras amigas viejas
me evocáis todas las cosas.
La "?" al final no sé quin nom li vau posar. Se les cruspirà totes?
A taula doncs!
I a l'hivern com sobreviu? Tens un "criaderu" de mosques?
carai amb la dolors, quasi que supera al carles ;)
per cert jordi i marta, jo en vaig tenir una d'aquestes plantes fins que li vaig donar una mosca.....es va morir, com t'ho explico.(la mosca primer i la planta despres, que et conec)
aixi que millor que pasi d'elles
Bufa Jordi! Veig que t'has ventilat tota la beguda del post anterior! Que aprofiti!
Publica un comentari a l'entrada