Ingredients:Un quart de farina, cinquanta grams de sucre, quaranta de mantega, un polsim de sal i un de canyella, un ou i mig, trenta grams de llevat, quaranta de llet i ratlladura de mitja llimona.
Es barreja tot i es va treballant la massa fins que té una textura fina i no s’enganxa. Després de diversos períodes de repòs se’n fan boles d’uns cinquanta grams i es tornen a deixar reposar. També ha de reposar qui ho fa perquè per amassar s’hi està més de mitja hora.
Es posen les tres boles al forn a dos-cents vint graus entre cinc i deu minuts. Es treuen, es deixen refredar i es busca algú a qui li tinguis molta mania, perquè com a brioix massa no funciona, però com a pedra va de conya.
13 comentaris:
Marta, estic amb tu. Que ho faci ell. Recordo un pastis de llimona que va sortir de formatge... O era al revés?
Home, gaire bona pinta no té, sembla un xic cremat, però la recepta no pintava tan malament, no?
Que vagi de gust, doncs.
[Marta: si els brioixos es tornen armes, deu ser perquè el reboster porta a dins un terrorista. Vés amb compte, el proper farcit podria ser de destrucció massiva. Treu-li el davantal i que es dediqui a fer relats.]
es pot provocar una mort dolça, doncs...
qui diu que la cuina no és un esport de risc???
ara a per les magdalenes!
Osti quina llàstima! Una mica torradets si que se veuen, però si no arribes a dir res mos creiem que estaven bons :) Continua provant!
Si...jo recordo "In ilho tempore" que la Dolors va fer una prova semblant..prova-ho amb llimona.
Et sortirà de formatge.però és molt ecologic i no porta colesterol... O si ?
Jo penso que m'agradaria. De fet magrada tot allò que té aquest aspecte, ni que sigui dur, ho has sucat amb la llet i cafè?
No ho intentaré, si després puc ser denunciada!
Quina creu!! Aquest cop no he badat boca però tot i així he anat a parar al blog.
Bé, què puc dir? Que és cert, està dur com una pedra. Que el tema pastissos no el porto gaire bé, hi poso voluntat però de traça en tinc poca, a Tiana sóc famosa per un pastís de pastanaga i figa seca que vaig perpetrar fa uns anys. Serà qüestió de demanar al xulo piscines que me n'ensenyi, li surten bons.
Ah! No està cremat, és la foto!
Espero Marta que el proper Diumenge
m'obsequiis per l'esmorzar amb una d'aquestes "delicatessen".
Estic delerós i friso per tastar-les.
Ostres, marta! Aquest cop anava jo ben enganyat... Creia que en Jordi havia perpretat els brioixos...
Jordi, d'això se'n diu treure els draps bruts per la finestra!
Hola partícula, cada vegada que en Jordi titula un post "Vas al blog" és per airejar algun drapet meu. És de justícia que jo digui la meva.
Aquesta setmana hem tingut el cinquè lliurament, si tens temps pots llegir els anteriors "Vas al blog".
Publica un comentari a l'entrada