dimarts, 29 d’abril del 2008

Llàstima...

En Vladimir és un noi alt i ros, ben plantat. Té unes mans enormes de dits llargs. Es veu d’una hora lluny que és rus. Quan t’hi acostes pots veure el seu rellotge, probablement heretat, amb caràcters ciríl•lics. Fa pinta d’haver de pesar.
Fa temps que és per aquí, amb mi parla el català. Quan vol fer conya no, canvia al castellà. Tu no parles mai castellà? – em pregunta.

Darrera seu hi ha l’escala que puja a les habitacions i el passadís que porta a l’àrea de servei. Una porta estreta, de fusta, amb un pany vell porta a un magatzem de productes de neteja i paper de vàter. És estret i està enrajolat amb peces blanques. Hi ha una pica baixa amb una reixa metàl•lica per poder omplir galledes. A l’altra banda una altra porta amb vidres surt al darrera de l’edifici per accedir a la sala de màquines.

Faig la feina, és fàcil. Els tubs transparents s’han tenyit de color rovell per culpa del ferro que porta – em diu. Assenteixo, fem la comprovació final i tornem a l’entrada principal.

Gràcies per venir – em pica a l’espatlla – jo em quedo aquí que tinc feina per acabar.

Torno cap al cotxe. La última vegada que vaig ser aquí les fulles dels plataners m’arribaven més amunt dels turmells, ara està tot rampinat i net. Al sortir amb el cotxe, abans de tornar a creuar el pont, de lluny el Vladimir aixeca el braç.

8 comentaris:

Partícula Elemental ha dit...

En Vladimir va portar de corcoll un temps a les partícules, quan començaren a mugronejar.

En Vladimir és ara un oficial de màquines aficionat a la literatura d'urgència, atrapat en una càpsula del temps de colorets, en un atles particular.
En Vladimir ha de ser una bona persona, vist amb ulls d'altri. Segurament també necessita una abraçada de tant en tant.

Els galls en català fan kikirikic. En francès kokoriko. Al Marroc fan k3ik3ik33i, que si és difícil de llegir, imagineu-vos de pronunciar.

Com deu fer tic tac un rellotge en rus i alfabet cirílic?

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

jordi, dia que pasa et superes, no se pas si vas enlairant tant poder ja no et caldrà imaginar que voles!i vols dir que els rellotges, com els galls, saben d'alfabets i llengües?o som nosaltres que els fem diferents?m'he acostumat a despertar amb les croniques aixì que posat piles que no m'agrada trovar-te quan em llevo. asias guapeton!

estrip ha dit...

quina feinada !
i de rus tampoc en parles mai?

Anònim ha dit...

Molt de mèrit això de no parlar mai el castellà.

zel ha dit...

El text és preciós, com tot el que escrius, ja no sé si són vivències o és imaginació, `però tan li fa, preciós, reitero...

Joana ha dit...

Com diu l'Albert, aconsegueixes no parlar mai en castellà?, jo ho intento, però no m'en surto. M'agrada la foto, amb la Cladophora probablement glomerata amb els seus filaments surant al riu tranquil

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

ei jordi, he de fer una puntualització, poder per l'hora que era el que jo volia dir es que m'he acostumat a despertar amb les croniques i que m'agradava trovar-les quan em llevo, el "no" el deu haber posar algún follet maldrest que ves a saber d'on a sortir....vaig a tornar a mirar el post que dius...:((