Un divendres

He començat trencant una truita per fer un ou. Moltes vegades passa que hi ha qui no ho entén, però va com va. Més tard, després d’esmorzar al mirador de Fornells, un anglès m’ha preguntat:
Com es diu bellota en català? - Per anar bé ho hauríeu de llegir fent veu de Matthew Tree.

Després a casa d’un francès, ha començat la temporada de la sal, sacs amunt i avall. Estic convençut que no ha de ser massa sostenible.
El rus de gust dubtós no hi era. Però la russa guenya sí, i no es lletja però planxava, mirava a la tele un canal rus i em vigilava al mateix temps. Se’m fan estranyes aquestes mirades poc definides, mai no sé quin ull he de mirar perquè no sé quin d’ells em mira.

Ha sonat el mòbil, el número de la pantalla tenia el prefix quaranta-u, Suïssa? Era molt a prop i m’hi he acostat, curiositats de la vida, em truca el dia que tenia previst d’anar-hi. El suïs en qüestió, un home prim de cabells blancs, anava amb uns pantalons de pell esquitxats dels trossets d’herba que saltaven de la desbrossadora. M’assenyala a terra, hi ha taques de sang:
Una pelea de fieras – em diu. Fa dies que a la sala de màquines hi trobo moltes cagarades de rata o ratolí.

A la tarda uns quants sacs de sal més i reunió de treballadors, l’empresa volia explicar-nos els objectius d’enguany... més, més i més. Ja en parlarem un altre dia, vull començar el cap de setmana de bon rotllet.