Quan arribem fem temps als dos primers aguaits esperant a que obrin la botiga. Només arribar veiem els habituals ànecs coll verds, blancs, grisets, cullerots i xiuladors (que hem après que es diuen anas penélope) i algunes fotges. A un tronc al mig de l’estany mitja dotzena de tortugues prenen en sol. Si estàs al cas veus els becplaners a mà dreta i al fons algun bernat pescaire.Canviem d’aguait i ens n’adonem que hem fet una tria errònia, tenim el sol de cara i tot és a contrallum, però distingim algun martinet blanc, al fons una arpella fa aixecar alguns ànecs que fugen espantats fins una mica més enllà. Provem de menjar-nos el bocata que encara no s’ha descongelat. Tornem al Cortalet i mentre esperem que obrin ens asseiem damunt del bocata com ho fèiem quan anavem a l’escola, aquest cop però ho fem per descongelar-lo més de pressa. Tot plegat son quarts de quatre i hi ha gana.
Caminem amb bona temperatura, amb solet i una mica de vent. Les cigonyes des dels seus nius fan espetegar els becs.
La següent parada és espectacular, només d’asseure’ns i posar-nos els binocles als ulls veiem els becs d’alena barrejats amb cames llargues, a prop una parella de cabussets, òbviament, es capbussen, a la riba una xivita de potes verdes i dues cueretes una de blanca i l’altra torrentera. Al fons un grup de corbs marins.
Un grup d’alemanys cridaners ens fan canviar de lloc i arribem al següent aguait. Sembla buit, no hi ha res... cerquem a les ribes, un coll verd, algunes fotges i tres polles d’aigua. Dues es barallen per un peix mort a la riba. Al fons una parella de cabussons emplomallats i dalt d’un jonc posat d’esquena un blauet que pesca.
A dos quarts de sis tirem enrere amb calma parant-nos a fer una foto, a mirar els cavalls...els bous amb els esplugabous al darrere. Dalt d’un arbre un grup de caderneres. Els lliris grocs en el canal d’aigua verda.
Al final tornem al principi, el sol es pon tot ha canviat, als arbres estornells, a l’estany flamencs de color rosa i darrera d’unes herbes, amagadís, un capó reial.
8 comentaris:
M'agrada molt passejar-m'hi pels Aiguamolls de l'Empordà. És com ser en un altre món. :)
Noi, estàs fet tot un poeta de la natura...Saps què? Tinc els Aiguamolls al costat de casa, gairebé, em vaig deixar tancar al "cuartelillo" per defensar que declaressin la zona reserva natural i....(no em piquis) hi he anat una sola vegada...és que m'hi perdo, no trobava els aguaits, no veia cap animaló, en fi, la propera vegada, et demanaré que m'hi acompanyis, que veig que en saps un niu!!!!
Quina sort poder disfrutar d'aquests paratges!!!
Jo no n'he tingut mai l'ocasió d'anar-hi (diguem que el nord el conec bastant poc)però espero en breu poder assistir a aquest gran espectacle...
Ostres nois, quin coneixement de la fauna amb ales. M'estàs dient que a part de ser un xulo piscines, ara ets també un xulo aiguamolls?
Estem d'acord Rita... si no fos per algun cridaner que sempre trobes i els avions d'Empuriabrava.
Deu fer molt temps que no hi vas Zel, no trobar els aguaits és com no trobar aigua a mar ;) i per anar-hi, quan tu vulguis.
A una hora i mitja de Barcelona Dafne, et pots plantejar l'excursió en un sol dia.
Benvolgut Xexu: Que fàcil és ser un Xulo Aiguamolls quan tens a mà la PETERSON, R. T. et. al. Guia dels ocells dels Països Catalans i d’Europa. Barcelona: Ediciones Omega, S.A, 1995
Traducció i adaptació de Jordi Sargatal.
suposo que hauràs visitat el Delta de L'Ebre també no?!... sino ho has fet t'ho recomano!
suposo que hauràs visitat el Delta de L'Ebre també no?!... sino ho has fet t'ho recomano!
És molt maco això de goitar els aucellets, no serà pas aquesta partícula qui ho negarà.
Però al cap d'una estona, i amb el caminar, ja els començo a veure plomats i a la cassola... slurp!
Publica un comentari a l'entrada