Una de les coses que més m’emprenyen de quan comença la temporada són les mans. Després del plàcid hivern del repòs i la tranquil•litat treu el cap de nou la bogeria i per culpa de la cola i els dissolvents les mans se’m tornen aspres, brutes. No hi puc fer res.Són els productes químics que les taquen i per molt que les rentes mai no acaben de ser netes, sempre queda aquella ombra negra al lateral. Sobretot als dits índex i mig de la ma dreta, l’esquerra no se n’escapa, però no tant.
He provat de treballar amb guants, però amb l’arribada de la calor no pot ser. A part de perdre sensibilitat suo massa i me’ls acabo traient.
Sense massa constància, a voltes, uso alguna crema hidratant que la pell resseca i esquarterada agraeix.
Sort que hi ha almenys dues persones a qui això els és ben igual.
5 comentaris:
dóna igual com sigui la mà, importa la seva obra
Oh! Quina foto més maca! Són les teves mans i és igual si són aspres o suaus...
Què m'has de dir que jo em passo el dia enguantat al laboratori i em queden les mans fatal. I quan no, m'hi cau de tot a sobre. No anem bé, ja t'ho dic jo.
Preciosa foto, segur que hi ha més de dues persones a qui eñs és ben igual, el posat de les mans ho diu, estimo, estimeu-me...Petons...encara no sé de qui és la criatura, és que sóc un trasto despistat, jo...
les senyals que ens hi deixa bé sigui el temps, el treball, una caricia o per que no una llàgrima a les mans, ningú que us ben estimi us les reprovarà, ans el contrari!
Publica un comentari a l'entrada