Crispetes

Plego les quatre puntes, l’obro i la col•loco sobre el plat. La roda de baix a tope, la de dalt tres minuts.
Tanco la porta.

Vaig a l’ordinador m’assec i començo a escriure, el soroll es confon amb el del rentaplats però començo a sentir algun espetec.

D’aquí a dos minuts tornaré a la cuina agafaré el bol gran de vidre transparent de l’Ikea i el posaré damunt la taula sempre plena de trastos, fruita, draps, els tes, el coriandre, el cardamom, la nou moscada. També hi ha la granota de xafar llaunes i alguna llauna buida de cocacola zero.

El bol generalment està a la postada del costat de la porta. La postada també és de l’Ikea i està posada de costat perquè de cara no hi cabia per tot just mig centímetre.

D’això, que amb el bol damunt la taula, trauré la bossa del microones que està damunt de la nevera de cocacola... és una nevera de gel que vam trobar a Can Container. Deu ser dels anys seixanta i està feta pols, vermella amb la típica inscripció de Beba Coca Cola de lletres recargolades. Moltes vegades hem pensat de portar-la a restaurar però hauríem d’estalviar quatre duros i segurament acabarà allà on la vam trobar. La nevera ha fet de tot, de rebost, de cau de ratolins i ara de suport de microones i armari d’una canya de pescar i un focus de cinc-cents watts.

Obriré la bossa amb compte no fos cas que em cremés amb el vapor, abocaré les crispetes al bol i aniré cap al sofà que estan fent C.S.I.

Ping!