El servent anomenat Pere, era un home jove, senzill, analfabet com la majoria en aquella època. Va recordar les instruccions del seu senyor i va marxar cap a Girona. Feia temps que no hi anava i va pensar que li venia de gust visitar la ciutat.
L’endemà en arribar-hi es va dirigir al mestre fuster i va repetir l’encàrrec del seu senyor. L’artesà en va prendre nota.
Demà pots venir a buscar-ho – va dir.
El fuster tenia un problema. Tot i que sabia llegir i escriure no era massa docte en noms de viles i pobles.
I com s’escriu?- va pensar.
Davant del dubte va dirigir-se al bisbat, allà segur que hi trobaria el nom de la parròquia. Va ser fàcil, un monjo va explicar-li com s’escrivia i fins i tot va apuntar-li en un tros de fusta. Ja al taller el mestre va menar l’aprenent a tallar el tros de fusta i després ell mateix va gravar el nom sobre la peça.
Tal i com havia acordat amb en Pere l’endemà la feina estava feta. En Pere va pagar i va tornar al poble. A mig camí i a l’alçada del poble de Vall-Llobrega es va aturar i dalt d’un tronc d’un arbre sec hi va penjar el cartell.
Conclusions:
Estic massa influït per Els Pilars de la Terra.
En l’època de la informació, d’internet i del Google earth s’ha de ser incompetent per no fer-ho bé.
6 comentaris:
No l'he pas llegit aquest. Pesa massa, potser.
I no sé si entenc el post. Palafrugell?
En els pilars de la terra tot es feia d'una manera molt i molt lenta.... en aquest món que ens ha tocat existir tot va massa ràpid...i ja saps què passa quan vas massa ràpid....
Salut!
Va home, no et posis així. Segur que és un poble que no coneixes, Torrorella de Montsant, no et sona?
carai, ara ja no es pot innovar amb el nom d'un poble que salteu amb queixes...aix! jejejeje
Jajajaja, jo m'ho pregunto cada dia..............
ei, on es aquest rétol de Torrorella? que dins de pocs dies he de venir per aquí a veure si no ho trovaré ara!
colla d'inútils i a sobre els hi paguem un bon sou de les nostres butxaques.
Publica un comentari a l'entrada