Ha estat un cap de setmana intens, d’anades i vingudes, quilòmetres amunt i avall, decisions importants...Però finalment ja tenim els resultats i puc dir sense por d’equivocar-me quines són les coses superimportants que han passat:
1- S’ha acabat la tramuntana. O hauria de dir la puta tramuntana?
2- Finalment sembla ser que m’ha passat el mal de cap. Que no se si té res a veure amb la tramuntana.
3- L’Arnau ha fet dos anys. I per el meu mal de cap no he atès com calia, la qual cosa serà arreglada tal i com caldrà en el seu moment... que mal Jugui que sóc!
4- He conegut l’Abril. Que no es per dir-ho però es petita, molt petita, lletgeta com tots els nadons (ja millorarà), de moment no em plora (serà que no hi veu bé), amb les mans arrugades que s’agafen als meus dits, les ungles finetes, les orelles foradades i uns ulls vius i hores d’ara imprecisos... que per cert, hem pogut veure quan la infermera l'ha retornada després d’endur-se-la per foradar-li les orelles i els talons.
Jordi! La bava...
I sí, ja deixo de bavejar, que porto una setmaneta que déu n’hi do.
Demà política sense baves... que algú m'hauria pogut dir que eren amb ve baixa.
7 comentaris:
oye...¿ a que huele como a leche merengada? Por cierto, qué mas da como se escribe baba si el efecto es el mismo. bonitaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
( Dice Alberto que es una llerenita con pendientes ja,ja,ja )
oooooh q dius!! d doble felicitació??? enhorabona noi!
Salut.
Per aquí al Marroc als nadons mascles els hi escapcen una mica el prepuci, i tot i així tenen fama de no trobar a faltar el trocet de menys, quan son grans. No sabria dir si és certa.
Però això de foradar els talons a una "nadona", les partícules ho trobem molt lamentable!
Felicitats
partícula elemental
atles particular
Home, vas al post fàcil, posant-nos fotos com aquestes el més normal és que a tots se'ns caigui també la baVa (jo també ho hagués escrit amb b). La família creix, oi?
Jo també passava per aquí, felicitats!. Ai, els nebots que ens porten de cap a tots plegats
Quina preciositat, valga'm déu, quina ricura...i res de dir que els nadons són lletjos, coi, que més ho som de grans i encara presumim!!!!
enhorabona als dos, poder mes al pare que a la mare, si tal com interpreto es una nena......al pare mai deixarà de caure-li la bava o la baba que mes dona, la mare si que va ven apanyada!!!!no no et pasi res mama preciosa.
Publica un comentari a l'entrada