A veure com ho refaig.Tant bé que m’havia quedat. I és que soc ruc, per què si fos la primera vegada…
Parlava d’allò del ... però no l’anomenava, volia deixar-ho per al final desvetllar el que era al final. Ah! Sí, i posar la foto.
Volia explicar que… no, així no queda bé...
Arrencava, explicant el dia que vaig anar a buscar-ho, però quina frase he fet servir?
Ho feia com si fos un diàleg i després en donava uns quants detalls. S’havia d’anar intuint de què volia parlar. Ho anava descrivint donant algun detall, algun color, alguna textura. Havia d’usar avellutat però ho buscava al DIEC i no hi era, en català és vellutat.
Després els inconvenients i els problemes, per donar una mica de tensió, saber si se’n sortiria bé o no. Detalls sobre els petits canvis que es veien i, finalment, la decadència.
Intentava donar-li aquell punt d’humor que no m’acaba de sortir mai, tot i que ho provo. I encarava el final.
En aquest moment desvetllava el què era, i tot tenia sentit, les frases es tancaven i tot quedava rodó i lligat. La caiguda se superava i renaixia. Només faltava la frase de tancament, el comiat.
Tant bé que m’havia quedat, tant bonic...
Per què se n’hagut d’anar la llum quan encara no ho havia gravat el text?
I ara què hi poso al blog?
Foto: Marta
5 comentaris:
XD
q bo!
és com alló q havies escrit l'altre dia... :P
Quina putada! Però no intentaràs refer el que havies escrit? No t'haurà quedat alguna còpia per algun lloc? Ara em deixes intrigat.
jeje, que fàcil de dir que t'havia quedat molt bé quan ja no el veurem...!!
;p
Mira, finalment has escrit un post com volies, ens hem quedat a les fosques, era això no?
jeje, petonets!
la paraula enveja té dues connotacions i segur que vosaltres entendreu quina toca "us tinc enveja per la vostra complicitat". Això ho puc trovar en alguna botiga? ho pregunto per que fora et ben aseguro que no.
Publica un comentari a l'entrada