Si se’t mor me la portes i te’n donaré una altra.Tenia taques a les fulles i no massa bona pinta, però estava molt florida i me la vaig emportar.
Va arribar a casa i va continuar florint durant tot l’estiu. A la tardor tal i com m’havien dit les flors van caure i les tiges es van assecar. A l’hivern a base de rec i adob van sortir més fulles i del pes es va començar a vinclar però les arrels es veien seques i tenia tot de bitxets blancs que hi corrien.
La va dur al garden.
Jo de tu en compraria una altra.
Quan ja tenia una tija nova va treure-la del test, va podar-li les arrels mortes i les seques i quan només n'hi quedaven dues la va tornar a plantar amb substrat nou.
Si d’aquesta se’n surt...
Va ser espectacular, la rebrotada, sobretot d’arrels, que en tenen d’aèries. Creixien d’entre les fulles i buscaven la terra per soterrar-s’hi, d’altres quedaven volades. Va sortir una altra tija que per accident es va trencar, però la que va viure! Des del juny que no ha parat de florir i ara ja en té una altra que creix forta.
Això més que una orquídia és una supervivent.
3 comentaris:
Jordi, jo que en sóc el teu jardiner, no t'he tallat mai cap tija. Has estat sempre una de les
meves flors preferides, al menys has estat la primera.T'estimo, a la
Marta també.
Ens veurem el Diumenge a Ogassa ?
Com van les teves angines?
Papa.
Jo també tinc orquídies i també em fan patir a estones, però estan ben maques. Quin papa més xulo que tens, felicitats! :)
avans que res felicitats per un pare que tant t'estima! a mi m'agraden les orquidies i si les mimes sont agraïdes.....ara a casa en tinc dues i poden "ensenyar" molt del seu tarannà a tota la colla que m'ha envoltat fins ara .......
Publica un comentari a l'entrada