Fa una estona, anant cap a la cavalcada, veia a l’Aina amb el seu fanalet patint, a l’altra ma hi duia la carta que no havia pogut donar personalment al patge. L’hi hem explicat que no calia patir, la deixaríem a la bústia i els reis la rebrien a temps. Hem anat a correus i ves per on allà no n’hi havia de bústia. Al final n’hem trobat una i hem tirat la carta. Al cap de molt poc, de lluny, ja es veien les sirenes però durant una estona, abans d’arribar allà on érem, els reis s’han parat. Tot ha quedat aturat esperant que la caravana reiniciés la marxa.
L’Aina s’ho mirava amb els ulls molt oberts, pendents dels caramels que llançaven, i mossegant-se els llavis. I m’ha fet molta enveja. Quan l’he deixada a la cantonada estava molt nerviosa.
I ja em teniu aquí, de matinada, esperant a veure si, per sort o casualitat, enganxo els reis entrant per la finestra, escrivint aquest post, nerviós i mossegant-me els llavis.
Bona nit de Reis.
4 comentaris:
I que, i que??!!! Han entrat o no? Jo he mirat al balcó però no hi tenia res...ni carbó...
saps que, saps que, jordi, jordi, saps que??? han arribat els reis a casa. Sort que ahir vaig posar les sabatetes, galetes i aigua pels caballs!!
jordi, ets un padràs! em vaig riure molt ahir a badalona amb tots els nanos amb els fanalets tot emocionats!
Aquesta nit de reis és molt maca, per tota la il.lusió, innocència i tendresa dels xiquets i xiquetes que s'escampa a tothom. Tots tenim un cert desig a recuperar la innocència, però no pot ser, cal aprendre a saber gaudir del seu record.
Publica un comentari a l'entrada