Ell va néixer el dia del meu sant de justos quatre-cents tres anys abans.
Va tenir pare i mare.
Va tenir set germans, jo, justos, la meitat menys mig.
Era el més gran dels nois, jo també.
No va cursar estudis universitaris, jo sí però no els vaig acabar.
Va començar a treballar a Londres, jo a Castelldefels.
Va casar-se als divuit anys, jo tampoc.
El quatre de maig de mil cinc-cents noranta-set va comprar una casa a Stratford, jo a Torroella quatre-cents set anys, set mesos i vint-i-cinc dies després.
No és increïble?
Hi ha una altra dada, menys important, que ens acosta: Ell va estrenar Otel·lo un u de novembre de mil sis-cents quatre, quatre-cents anys més tard vaig estrenar el blog.
Demà passat fem tres anys.
Per començar: l'Avi ens ha afegit a la seva llista "donc un tomb per"! Ostres Avi moltes gràcies!
Per continuar i acabar: he vist que n'hi ha uns quants que aquest meme ja l'han fet. Jo m'hi apunto pel morro fent-lo a la meva manera.
Si fos una paraula seria lletja
Si fos un número seria senar
Si fos una beguda seria alcohòlica
Si fos un animal seria pelut
Si fos un ocell seria migrador
Si fos alguna cosa de casa seria còmode
Si fos una zona del cos seria humida
Si fos una obra d'art seria robada
Si fos una flor seria petita
Si fos un dibuix animat seria en blanc i negre
Si fos una pel·lícula seria de ciència ficció
Si fos una fruita seria d’estiu
Si fos un record seria borrós
Si fos un insecte seria d’aigua
Si fos un color seria càlid
Si fos un sentiment seria amagat
Si fos un sentit seria comú
Si fos un partit o un polític seria avorrit
Si fos una data seria assenyalada
Si fos un joc infantil seria divertit
Si fos un planeta seria habitat
Si fos un objecte de bany seria cosmètic
Si fos un instrument musical seria de vent
Si fos una figura geomètrica seria regular
Si fos un idioma seria romànic
Si fos un dels 7 pecats capitals seria bo
Si fos un dia de la setmana seria festiu
Si fos una prenda de vestir seria de fons d’armari
Si fos un país seria lliure
Si fos un menjar seria calòric
Si fós una frase seria feta.
Com que hi ha la foto començo pel ruc.
A Biescas aquest cap de setmana hi havia la Feria de Otoño. Una fira comercial, agrícola i ramadera força important a la zona. Dissabte a la tarda passejant per allà en vaig sentir un que deia:
- mira, un burro catalán - i jo va i em giro.
Els óssos quan arriba l'hivern se'n van a dormir. Clapen tot l'hivern i a la primavera es desperten i es passen tota la temporada menjant per poder dormir l'hivern següent.
El meu cap es pensa que sóm óssos. Ha decidit que ara podem dormir un quart d'hora més a compte del que no dormirem a l'estiu.
A Girona, al casc antic, hi ha un lloc molt bonic i acollidor que es diu La Crêperie Bretonne. Un bon lloc on he tastat entre d'altres la Galeta de tartiflette o la Crep de Grand Marnier. Se us fa la boca aigua?.
L'altre dia vam anar-hi de nou i jo valent de mena, em demano, sense preguntar què és, una Crep que duia Andouilles de Guémené.
Quan ens serveixen les creps d'un aspecte immillorable sento una pudor estranya. El primer que penso és que:
1- El cambrer s'ha fotut un pet.
2- No ha estat el cambrer (és un professional), ha estat una de les noies de la taula del costat.
Tallo un tros de crep de la vora amb el formatge ben torradet, està boníssim. Però la pudor persisteix i comença a remenar-me l'estòmac.
La Marta també nota la pudor i comenta que la seva crep té alguna cosa que no està bé. Jo reitero la opció pet a la taula del costat. A aquestes alçades si haguèssim estat nosaltres ja ho hauríem dit.
El meu estòmac no aguantarà gaire més. Acosto el nas a l'Andouille de la crep, la pudor ve d'això. No pot ser. Ho tasto. És.
Vull que s'ho emportin de seguida, el cambrer no ve i quan ve no em veu. Finalment una de les noies falsament acusades el crida. Li pregunto si és normal, ell avisa la responsable i ella em confirma que és normal i que habitualment avisen els clients, l'Andouille fa aquesta pudor i té aquest gust. Avergonyit demano disculpes i faig una altra tria d'un embotit més nostrat com ara el pernil salat, amb formatge i ou.
Però tot extrem té el seu oposat. De postres em deixo aconsellar i demano una Crep dolça al Salidou (caramel amb mantega salada de la Bretanya). Espectacular.
Tot i que vaig demanar que ho fessin ( la culpa no era d'ells) no van cobrar-nos la Galeta d'Andouilles de Guémené.
Un bon lloc per anar.
14201 (amb aquest post) són les entrades que té Pan tumaca al Google. I jo que em pensava que a Biescas havia fet un descobriment.
I ves, tenim una cosa bona i quan l'exportem no sabem ni mantenir el seu nom. Ja va passar amb l'all i oli i les patates fregides Matutano alioli olé. Tot plegat al final resultarà que ni tan sols serà un plat català.
Perquè, al Google, hi ha receptes que hi apareixen com aquesta, per exemple, on el fan amb el tomàquet ratllat! Heretges!
Puc acceptar sucar-lo per les dues cares, discutirem l'all sí o no, el pa de barra o de pagès fins i tot acceptaria pa bimbo, torrat o sense torrar, amb sal o sense. Però el tomàquet ratllat...
Dimecres passat vaig anar a petar al Congrés Internacional de Xulos Piscines. Cada dos anys ens reunim tots a Barcelona per fer el gallet mentre ens expliquem aventures, fardem dels anys que portem al negoci, del temps que fa que ens coneixem i passegem entre els stands fent cara d'escèptics.
Com a bon membre del col·lectiu, jo enguany he fardat a tope, tinc al meu ordinador nou un sistema operatiu que es diu Windows XP (X de Xulo i P de Piscines). L'amic Bill me l'ha fet expressament... que no es moc de gall d'indi.
Una notícia bona i una de dolenta.
Curiosament a l'últim post ho vaig dir, ja feia dies que feia el tonto.
L'ordinador va nèixer un 1 de maig. Érem a Sitges quan van trucar dient-nos que ja el teníem. Junts n'hem passat de tots colors, les tarifes planes de telefònica que no funcionaven, les mentides que vam dir quan es va cremar la font d'alimentació - una tempesta?, llamps? nooo i ara!- el seu primer ADSL, el seu primer virus i el seu primer formateig del disc dur. L'inici del blog, el trasllat i l'any i mig sense internet.
Avui fa deu dies i després de més de cinc anys de bons serveis l'ordinador va deixar de funcionar.
Vaig portar-lo al tècnic i no ha pogut fer-hi res.
O sí? i ara ve la bona.
Li han transplantat tot, o gairebé. Li ha afegit memòria, una gravadora de DVD una tarjeta gràfica. La carcassa és la mateixa i una part del disc dur també i el ventilador que em glaça les mans a l'hivern continua fent el mateix soroll. S'ha fet gran, ha evolucionat com els pokemons, va més ràpid i està molt buit. Però ha tornat.
M'ha agradat trobar i comprar wasabi, tenir-lo a casa i començar a experimentar. Amanides, peixos... qui sap.
No m'ha agradat que se m'acabessin les vacances.
M'ha agradat deixar de ser el vice-president de la comunitat i veure que més o menys tot plegat torna a arrancar.
No m'ha agradat que a la feina hagin decidit fer un canvi d'horari pel morro, que no m'ho hagin dit i arribar a treballar el primer dia massa aviat.
M'han agradat els tres últims llibres del Pratchet que he llegit. De menys a més: Pies de barro, Eric i Voto a bríos!.
No m'ha agradat que se m'hagin acabat els llibres.
No m'està agradant que l'ordinador s'estigui morint per moments.
M'ha agradat descobrir que després d'un any i nou mesos ja arriba la línia de telèfons a casa. No m'ha agradat que els mamons de telefònica encara no hagin obert boca i m'agradarà engegar-los el dia que truquin.
M'han agradat les mandonguilles, el salmó marinat, el pa i la mostassa de l'Ikea.
M'ha agradat moltíssim que, per primera vegada, l'Arnau no plorés en veure'm.
Què voleu que digui? Se m'han acabat les vacances... per ara.
Demà tornar a la puta feina.
Tal i com s'havia demanat i partint de la base que l'Edu va anar al concert de Police (per tant la condició bàsica es va acomplir), i tenint en compte, així mateix, la reclamació de l'Esteve, que no per única és menys important.
Aquí teniu, en tot el seu esplendor i acabada de manllevar del CRARC, la Taxemys scripta elegans, més coneguda com a tortuga de florida, substituint a Mossèn Batlle (que no té entrada a la Viquipèdia Klingon ni a la catalana) en la fotografia on es neteja les ulleres.
Deixem doncs, per tancat el tema, esperant que la Operació BP es dugui a terme el més aviat possible.
A que mola posar tants enllaços?
El dibuix, per si no havia quedat clar, l'ha fet l'Edu
La vaig veure per casualitat, abraçada a aquell desconegut, fent-li els petons que a mi ja no em feia. No va ser massa difícil saber qui era. Treballava al CAP, tot un metge. Vaig esperar a que sortís de la guàrdia. Era tard i fosc, una ganivetada precisa i una poma a la boca.
L’endemà al diari deia: ...tenint en compte com s’ha trobat el cadàver, els mossos sospiten que s’ha de tractar d’un afer de la màfia gironina que ha deixat el seu típic senyal...
Rucs.
An apple a day keeps the doctor away.
Aquesta és la primera aportació que faig als Relats conjunts.
