These boots were made for walking

Des del 23 de juliol i per recomanació d'en Ramon vam donar-nos d'alta a l'Analytics. Ara podem xafardejar qui ens visita, què busca, quanta estona a s'hi està i entre d'altres moltes coses des d'on.

Ara podem explicar que 746 persones heu passat per aquí, que a l'hora de buscar sou una colla de pervertits i pervertides. Busqueu "penis" i multiples varietats i frases amb aquesta paraula, que hi ha gent desesperada buscant una noia de Torroella que representa que ha follat, i el més greu de tot busqueu Jordi Casanovas... i és que no teniu perdó.
També es nota que teniu temps lliure, ja que de mitjana us hi esteu més de 6 minuts. Que la majoria feu servir l'internet explorer i que la Bet que va visitar-nos des de Bangkok és qui més gent ens envia.

Però hi ha llocs mítics i ahir vam rebre una visita des d'un d'aquests llocs. Alcobendas. La persona d'Alcobendas s'hi va estar 4 minuts i 5 segons i va visitar 3 pàgines i va teclejar al Google "el blog d'en Jordi i la Marta".
I ara us pregunteu, Alcobendas? Sí, hi ha gent que sabem que existeix aquesta ciutat per un grup dels 80, que probablement no vam escoltar mai, que es deia o es diu"Tarzán y su puta madre buscan piso en Alcobendas". Alcobendense manifesta't.

Per acabar. Demà les meves botes passaran a "millor vida". Aquí les podeu veure abans d'anar a la deixalleria.

These boots are made for walking, and that's just what they'll do
one of these days these boots are gonna walk all over you.

divendres, d’agost 31, 2007

Babeig ( no existeix però ja m'enteneu, oi?)

Sabeu què m’agrada? Doncs m’agrada que el Quico no vulgui fer-me un petó. I no, no m’he begut l’enteniment. Però poseu-vos al cap d’un nen d’un any i mig, per ell fer-me un petó vol dir que se’n va i en Quico no vol marxar. I això va passar diumenge a la tarda. Quan ja va ser inevitable i estava lligat a la cadireta del cotxe, llavors, me’l va fer...

dijous, d’agost 30, 2007

Bocamoll

Hi ha un bocamoll entre vosaltres, ho sé. I no és per vergonya o fals pudor que em sàpiga greu. Me'n sap per vàries raons que provaré d'explicar:

1- perquè ara ja hem obert una porta que és difícil, molt difícil de tancar. Ara ja serà un no parar. L'un darrere un altre anirant entrant sense pietat, fent de la meva vida un infern i del meu ego farinetes.
2- perquè totes aquelles persones que s'havien creat alguna expectativa i/o esperaven alguna cosa de mi, ara, es faran enrere.
3- perquè ves tu a saber qui ho pot arribar a saber ara.
4- perquè, malgrat pugui ser veritat, sempre sap greu que algú et digui gilipolles i impotent i més quan no coneixes aquest algú.
5- perquè si t'ho diu un amic sempre és millor i pots acabar plorant amb ell a un bar. I si qui t'ho diu és una amiga, saps que ho fa per amistat, que la mida és important però ella fa veure que no... i fins ara? fingia?
i 6- perquè ara ja sóc com la majoria, tant divertit que era ser diferent.

Estic acabat... per primer cop a la meva vida he rebut aquests dos mails: l'un m'ofereix Viagra, l'altra "enlarge your penis" i tot perquè hi ha un bocamoll entre vosaltres.

dilluns, d’agost 27, 2007

La bonica història del cargol Pol

Vet-ho aquí que una vegada n'hi havia cargol que es deia Pol. Un diumenge d'agost com que havia plogut en Pol va sortir a passejar. En Pol com a bon cargol era molt i molt lent i quan era a mig camí de la seva passejada va veure com els torroellencs i les torroellenques sortien de les seves cases per caçar-lo. I no un o dos sinó molts i moltes. En Pol mentre avançava a tota velocitat ( almenys anava a 1 m/h), sentia els seus amics com cridaven a l'anar a parar a dins d'unes bosses plenes d'altres cargols com ells. De sobte en Pol es va veure envoltat. Un dit immens li tocava les banyes i les havia d'amagar mentre uns flaixos encegadors l'atacaven a banda i banda. Finalment en Pol va sentir com s'aixecava de terra i sortia volant, lluny molt lluny d'allà on volia anar mentre sentia unes veus que deien:
- Ja l'hem salvat! -
- Salvat? - pensava en Pol - sabeu els dies que em costarà tornar fins a casa? -

dissabte, d’agost 25, 2007

Em cal una ITV

Caldera vella, bony o forat.
L'altre dia deia que he tingut algun problemet de salut. El colze em fa mal, l'al·lèrgia als peus, el gra de marres... ara hi he d'afegir un queixal mal parit i un voltadits. Serà això la crisi dels 40? Ara em sento com aquell cotxe que a l'arribar als cent mil li han hagut de fer frens, embragatge i rodes i el propietari es planteja de canviar-se'l abans no li comenci a costar massa calers.
A qui sigui el meu propietari:
Prometo portar-me bé i no fallar massa, engegar cada dia i ser gairebé tant fiable com fins ara. Però... no podries aconseguir-me algun recanvi o portar-me a un taller de confiança?
I canviant de tema, sabeu de què riuen tant? Jo ja no me'n recordo. Però la propera vegada us explicaré la bonica història del Cargol Pol.

divendres, d’agost 24, 2007

Boira al castell... pluja al clatell

Al càmping de Palamós, la setmana passada, divendres em penso que era, molta gent ja recollia, revisaven els motors dels cotxes, desinflaven els matalassos...
Dissabte a la nit vaig tenir fred i ahir vaig posar el cobrellit.
Diumenge al vespre a l'Estartit uns mitjons no m'haurien anat malament, hauria quedat preciós amb pantaló curt, sandàlies i mitjons, però me'ls hauria posat.
Ja no es veuen tants holandesos
Fa deu dies que no fa net, nuvols, pluja, vent...
Ja no treballo dissabtes i els dies de cada dia puc plegar més aviat.
Avui a la tarda molta gent que passejava duia màniga llarga i jo escric aquest post amb sabatilles.

Companys i companyes comenceu a cantar:

El final del verano
llegó y tú partirás...

dimarts, d’agost 21, 2007

...abatut i avergonyit acota el cap aquell que va gosar mirar el sol de fit a fit.

dilluns, d’agost 20, 2007

Relativitat

Imagina...
Estàs de vacances, relaxat, són quarts de dotze del migdia. El teu veí també està de vacances i ho saps. Al costat de la piscina estàs de conya, fa calor però quan apreta et fots de cap a l'aigua. El teu veí fa el mateix que tu i ho saps. Tens la cerveseta fresca al costat i les olives a mà. Com el teu veí i tu ho saps. Entre tu i el veí hi ha xiprers i tots dos ho sabeu.

El teu veí però ha decidit posar música, Isabel Pantoja per ser més concís, a un volum que tu i ell podeu sentir perfectament. Tu t'emprenyes, ha trencat la teva pau, el teu relax, la teva cervesa (que t'ha caigut de l'espant). Estàs indignat, la gent no sap conviure, serà possible el quillo... tu que gairebé ets mig hippie i estàs per trucar la policia.

Se me enamora el alma,
Se me enamora,
Cada vez que te veo
Doblar la esquina

Estàs de vacances, relaxat, són quarts de dotze del migdia. El teu veí també està de vacances i ho saps. Al costat de la piscina estàs de conya, fa calor però quan apreta et fots de cap a l'aigua. El teu veí fa el mateix que tu i ho saps. Tens la cerveseta fresca al costat i les olives a mà. Com el teu veí i tu ho saps. Entre tu i el veí hi ha xiprers i tots dos ho sabeu.

El teu veí però ha decidit posar música, The Police per ser més concís, a un volum que tu i ell podeu sentir perfectament. De puta mare, aquest tio és un geni..., nenaaa!!! que et sembla si convido al veí a fer unes birres. Posats a fer n'obres una altra. Res no podria ser més perfecte.

Bed's too big without you
Cold wind blows right thru' my open door
I can't sleep with your memory
Dreaming dreams of what used to be

Conclusió del xulo piscines: La tolerància al volum aliè és directament proporcional al nombre de vegades que has escoltat el disc a casa teva.

Posdata del xulo piscina: ni jo ni el meu veí tenim piscina, ni xiprers.

dilluns, d’agost 13, 2007

Ressaca

Sí, ja ho sé...
Fa més d'una setmana que no trec el cap. Però és que han estat deu dies nerviosos, intensos, alegres...
Tinc...
Càmera digital, i guapa, regal d'una colla de conspiradors.
Mòbil i cable per descarregar fotos sense pagar.
Tres llibres més del Pratchett.
Unes sabates noves, gairebé de piojo.
Al·lèrgia als peus, mal al colze dret i un gra, i la meva metgessa diu que tot plegat no és res.
Furgoneta nova, la vella es va quedar sense frens.
Mp3 a la ràdio de la nova furgoneta i un cd amb els discos d'Antonia Font i Joan Miquel Oliver per escoltar-los mentre treballo.
Una nova teoria del xulo piscines que ja us explicaré.
Dissabtes fins al proper maig.
Nebodes que han vingut de dilluns a dijous i cunyats de dimarts a dijous.
Amics per anar a sopar al japonès de Girona, asseguts a la fresca i passar-ho bé.
Amics que han vingut de divendres a diumenge.
Un nou restaurant per compartir.
Un fillol que quan em veu plora.
Tinc ressaca.

diumenge, d’agost 12, 2007

Coses que s'acaben

No puc posar-me cap sabata. I no és conya. Des de principi d'estiu que estic lluitant contra tot tipus de calçat. Les sabates de seguretat de la feina em fan al·lèrgia als dits, unes botes antigues que tenia, als turmells. Demà la única opció que em queda és anar a treballar amb tatxoles o amb les sabatilles d'estar per casa. Les meves velles botes Salomon estàn literalment acabades. La dreta s'ha obert per davant i la sola penja. L'esquerra ha aguantat una mica més però la pell presenta esquerdes i forats. Ja fa mesos que demanen una retirada però és que són tan còmodes.
També tinc unes sandàlies Panama Jack, però la sola d'una està partida. A part si me les poso i el jefe em veu li pot agafar un cobriment... és precisament per això que he decidit posar-me-les.
El meu boli també s'està acabant. És vermell. I crec recordar que serà el primer boli que estreno i acabo. Ara mateix li queda menys d'un centímetre de tinta i no el deixo.
La furgoneta no té frens, ja fa dies que freno amb els discos.
El meu mòbil s'ha mort. Després de dos anys de servei i de bones fotos ha mort ofegat per culpa d'un glaçó.
Serà això la crisi dels 40?

I la foto...? la vaig veure i m'ha fet gràcia penjar-la.

divendres, d’agost 03, 2007

40

Avui faig 40 anys i com fan als Oscars m’agradaria agrair a totes les persones que m’han portat fins aquí. Espero no deixar-me ningú, i si ho faig, com que pràcticament hi ha tots els noms, l’un colarà per l’altre. Mama, Papa, Roger, Fina, Maria , Roger, Oriol, Idoia, Nando, Quico, avi Pau, iaia Rosa, avi Carlos, iaia Maria, la iaia més iaia, Venanci, Conxita, Tiatia, Mercè, Maria Rosa, Jaume, Pep, Tit, Lele, Júlia, Miquel, Ricard, Núria, Miquel, Mireia, Pau, Marta, Bet, Esteve, Àlvar, Rosella, Gemma, Noemí, Àlvar, Sra. Font, Patro, Àngela, Pillo pillo, la gent de l’apartament de Sant Feliu de Codines, Jean Pierre, Michelle, Emmanuelle, Bertrand, Josep Maria, Lluís, Albert, Pere, Àngel, Josep, Tere, Laia, Jordi, Carme, Alberto, Paquita, Mònica, Bea, Josep, Montserrat, Sara, Borja, Margarita, Óscar, Jesús, Genís, Dawn, Julia, Oriol, Lluís, Montse, Teresa, Jaume, Albert, Joan, Roger, Mónica, Pep, Josep Maria, Xavi, Montse, Núria, Fe, Txus, Pep, Joan, Jordi, Neus, Sandra, Brigitte, Xavi, Lourdes, Glòria, Paquita, Lourdes, Vicky, Carme, Magda, Jon, Marta, Marina, Natàlia, Óscar, Luís , Noemí, Roger, Pere, Mauri, Monique, Ginny, Mercè, Jordi, Vicenç, Gabi, Jordi, Judit, Montse, Lluís, Toni, Pitu, Pau, Maia, Ona, Dani, Roger, Maria, Miguel, Núria, Isabel, Annabel, Núria, Jimena, Marc, Albert, Montse, Laia, Marta, Agustí, Violant, Edu, Montse, Gal·la, Núria, Miquel, Carmeta, Quique, Núria, Marc, Ona, David, Yoli, Gina, Lluc, Carlos, Esther, Pep, Bet, Enric, Judit, Anna, Thor, Benet, Montse, Adrià, Isabel, Arnau, Siscu, Magdalena, Àlex, Míriam, Xavi, Marisa, Mariona, Aina i Marta. A totes i tots heu de saber que tal i com sóc ara és, en part, culpa vostra i malgrat tot... tan malament no ho heu fet oi?

dimecres, d’agost 01, 2007