La bonica història del cargol Pol

Vet-ho aquí que una vegada n'hi havia cargol que es deia Pol. Un diumenge d'agost com que havia plogut en Pol va sortir a passejar. En Pol com a bon cargol era molt i molt lent i quan era a mig camí de la seva passejada va veure com els torroellencs i les torroellenques sortien de les seves cases per caçar-lo. I no un o dos sinó molts i moltes. En Pol mentre avançava a tota velocitat ( almenys anava a 1 m/h), sentia els seus amics com cridaven a l'anar a parar a dins d'unes bosses plenes d'altres cargols com ells. De sobte en Pol es va veure envoltat. Un dit immens li tocava les banyes i les havia d'amagar mentre uns flaixos encegadors l'atacaven a banda i banda. Finalment en Pol va sentir com s'aixecava de terra i sortia volant, lluny molt lluny d'allà on volia anar mentre sentia unes veus que deien:
- Ja l'hem salvat! -
- Salvat? - pensava en Pol - sabeu els dies que em costarà tornar fins a casa? -