Sí, ja ho sé...
Fa més d'una setmana que no trec el cap. Però és que han estat deu dies nerviosos, intensos, alegres...
Tinc...
Càmera digital, i guapa, regal d'una colla de conspiradors.
Mòbil i cable per descarregar fotos sense pagar.
Tres llibres més del Pratchett.
Unes sabates noves, gairebé de piojo.
Al·lèrgia als peus, mal al colze dret i un gra, i la meva metgessa diu que tot plegat no és res.
Furgoneta nova, la vella es va quedar sense frens.
Mp3 a la ràdio de la nova furgoneta i un cd amb els discos d'Antonia Font i Joan Miquel Oliver per escoltar-los mentre treballo.
Una nova teoria del xulo piscines que ja us explicaré.
Dissabtes fins al proper maig.
Nebodes que han vingut de dilluns a dijous i cunyats de dimarts a dijous.
Amics per anar a sopar al japonès de Girona, asseguts a la fresca i passar-ho bé.
Amics que han vingut de divendres a diumenge.
Un nou restaurant per compartir.
Un fillol que quan em veu plora.
Tinc ressaca.
1 comentari:
Això de criatures que quan et veuen ploren em recorda alguna cosa...
;D
Publica un comentari a l'entrada