Agafo la fruita, aquest cop cireres, i tiro amunt enganxat a la banda dreta, tinc en Clyde enganxat, però el deixo enrere amb una finta. Segueixo amunt, dreta i avall va. A per ells.
Aprofito per fer tota la part superior quan els ulls van a recuperar-se. Ara cap a l’esquerra, el vermell vol tallar-me, giro cua i passo pel túnel. No! Està ocupat. Tiro avall, dreta, m’espero, ja venen, m’espero i… som-hi: un, dos i tres. El quart està massa lluny.
Ja acabo, vaig a l’esquerra. Aquí només hi queda el gros. M’hi poso al costat.Quan s’acosta en Pinky continuo i al túnel cau n’Inky. Aquest cop passo de la fruita amunt i a l’esquerra torno a esperar-me. Ja tornen. Em menjo el punt gros i un altre fantasma.
Acabo la primera pantalla.
Tit tiruritiruri tiriritirirururi waki waki waki
6 comentaris:
Tot un clàssic de quan jo era petit i els jocs d'ordinador començaven a competir amb les màquines del milió als bars.
Veo que la familia Casanovas es una adicta a internet. La verdad es que me produce una alegría enorme encontrarme a gente tan buena por el mundo mundial. Desde Portugal te manda un saludo tu amigo de Castro del Río, Miguel A. Tienda
mtienda@innoliva.es
...quantes vides et queden?
Osti, Jordi, a mi em posa dels nervis, això que m'hi vaig fer un tip de jugar, però ara hauria d'encarregar al tió un sac de trankimazin si ho tornés a provar! A més em pillen sempre... Petonets.
i doncs quina relació hi ha entre tu i l'adrià? sou família?
el més proper a ser-ho anònim.
Publica un comentari a l'entrada