Quan el cambrer del restaurant on, per cert, acabes de dinar, ha decidit que és massa tard per servir-te les postres i molt menys el cafè. I enmig de tanta oferta teístico-cafetera no saps què fer.
Surts buscant un lloc on seure tranquil per prendre alguna cosa i poder xerrar, mentre a fora plou i es fa fosc.
És llavors quan reps un senyal, clar i contundent que entra pels ulls i va directe al cervell, un raig de llum, el final del túnel. La resposta.
Zinc-Bar?
I un cop dins et preguntes: i per què he acabat triant aquest lloc?
4 comentaris:
Podríem dir que per aquí hi ha algun malalt de blog? A qui vull enganyar, jo hagués entrat igual que tu, segur que t'ho vas passar bé.
jajajajajaja alguns en diuen subconscient.
Jajajajajajajaja!!! Només faltaria que el cotxe que es veu fos un Fiatpunto!! ;)
ostres Zinc, doncs ara que m'hi fixo un Fiat sí que ho és.
Publica un comentari a l'entrada