diumenge, 16 de desembre de 2007

Els Reis d'Igualada

Els Reis a casa venien, de fet venien a ca la iaia. Veia passar la cavalcada amb la banda, les majorets, els Reis tirant caramels i els patges, moltíssims patges al voltant. Al final hi havia el carro del carbó.
Quan s'acabava entràvem a la botiga i pujàvem al menjador. De les finestres del menjador es veia la porta de la botiga. La taula era parada, hi havia neules, torrons i moscatell. Els minuts corrien lents i pel cap passaven imatges de regals i de carbó. Els altres nens sopaven aviat i a clapar i quan es despertaven s’ho trobaven allà preparadet. Jo no, jo encarava el risc cara a cara.
I sonava el timbre.
En aquell moment no sabia ni el que era però la adrenalina es disparava en veure un o dos negres amb vestits lluents i sabates de punta recargolada, entrar per la porta. No veia els paquets, mirava les cares, ells ulls, aquells ulls blancs envoltats de negre. I la por, i el cor accelerat. I aquells homes grossos, immensos i negres preguntant:

- en Jordi Casanovas, és aquí?

Era llavors quan acotats o ajupits amb un paquet a les mans, embolicat amb paper d’embalar, preguntaven:

- i ja t’has portat bé?

I jo deia que sí i mirava de reüll els pares i avis i tietes i els molt mal par... elles i ells reien.
I obria el paquet mentre els patges feien un got de moscatell i potser una neula, no ho sé, ja no els mirava. Dins el paper d’embalar hi havia uns escacs de fusta amb el taulell i darrera escrit a llapis hi deia: Jordi

Els patges marxaven. Sempre m’he preguntat en quin estat havien d’acabar la nit si a totes les cases feien un moscatell, més val no saber-ho.

Els meus Reis passaven per Igualada.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Quin record més maco. Si fem memòria, segur que tots en tenim uns quants d'aquests. I és que la il·lusió del dia de Reis, quan ets nen, és tan gran, que no pot haver-hi dia més assenyalat. No recordo que mai uns patges vinguessin a donar-me res, però tant era, el dia 6 em llevava ben d'hora per anar corrent al menjador i veure el gran desplegament de caixes i papers pintats. Quins temps aquells...

Tramuntana ha dit...

Quin record més maco, m'imagino que viure aixi els reis deu ser encara més especial.

LoveSick ha dit...

Molt bonic el que has escrit, a molta gent no li agrada els costums nadalenques, però la veritat és que els que en tenim bons records, ens agrada viure aquests dies, tot i que enguany no són precisament les millors festes per a mi. Això sí, res de consumisme

Albert_stk ha dit...

A mi sempre em deien allò de ves a dormir que si no els Reis passaran de llarg... i jo cap a dormir.

Carles Casanovas ha dit...

Jordi, el 25 de maig de 1977, jo escribia:
Jordi,
estic deutos amb tu.
De vegades penso...
que sóc massa dur.
Però...
t'estimo tant fill
que hem costa fer-tete lliure.

Aviat seràs un home
i m'esgarrifo el pensar
si t'he donat prouta llibertat.

De totes aquestes vivències comunes i tant estimades en sóc en part responsable. M'emocionen, ens emocionant a ta mare i a mi.
Gràcies fill!!

Màrian ha dit...

Òstres noi el que fan els reis molts anys després!!! EL comentari del teu pare ha sigut un altre regal que t'han portat, i que m'han portat a mi mateixa! Les paraules sàbies que et va escriure m'han fet caure la llagrimeta! Jo, com a mare recentment estrenada que sóc, també vaig tenir la visita dels patges a casa que venien a portar els regals a la petitona (per cert sóc d'Igualada també). Realment espero que un dia ella recordi aquestes dates de la mateixa manera que tu!!! Bon any a tots!!