Els Reis a casa venien, de fet venien a ca la iaia. Veia passar la cavalcada amb la banda, les majorets, els Reis tirant caramels i els patges, moltíssims patges al voltant. Al final hi havia el carro del carbó.Quan s'acabava entràvem a la botiga i pujàvem al menjador. De les finestres del menjador es veia la porta de la botiga. La taula era parada, hi havia neules, torrons i moscatell. Els minuts corrien lents i pel cap passaven imatges de regals i de carbó. Els altres nens sopaven aviat i a clapar i quan es despertaven s’ho trobaven allà preparadet. Jo no, jo encarava el risc cara a cara.
I sonava el timbre.
En aquell moment no sabia ni el que era però la adrenalina es disparava en veure un o dos negres amb vestits lluents i sabates de punta recargolada, entrar per la porta. No veia els paquets, mirava les cares, ells ulls, aquells ulls blancs envoltats de negre. I la por, i el cor accelerat. I aquells homes grossos, immensos i negres preguntant:
- en Jordi Casanovas, és aquí?
Era llavors quan acotats o ajupits amb un paquet a les mans, embolicat amb paper d’embalar, preguntaven:
- i ja t’has portat bé?
I jo deia que sí i mirava de reüll els pares i avis i tietes i els molt mal par... elles i ells reien.
I obria el paquet mentre els patges feien un got de moscatell i potser una neula, no ho sé, ja no els mirava. Dins el paper d’embalar hi havia uns escacs de fusta amb el taulell i darrera escrit a llapis hi deia: Jordi
Els patges marxaven. Sempre m’he preguntat en quin estat havien d’acabar la nit si a totes les cases feien un moscatell, més val no saber-ho.
Els meus Reis passaven per Igualada.
6 comentaris:
Quin record més maco. Si fem memòria, segur que tots en tenim uns quants d'aquests. I és que la il·lusió del dia de Reis, quan ets nen, és tan gran, que no pot haver-hi dia més assenyalat. No recordo que mai uns patges vinguessin a donar-me res, però tant era, el dia 6 em llevava ben d'hora per anar corrent al menjador i veure el gran desplegament de caixes i papers pintats. Quins temps aquells...
Quin record més maco, m'imagino que viure aixi els reis deu ser encara més especial.
Molt bonic el que has escrit, a molta gent no li agrada els costums nadalenques, però la veritat és que els que en tenim bons records, ens agrada viure aquests dies, tot i que enguany no són precisament les millors festes per a mi. Això sí, res de consumisme
A mi sempre em deien allò de ves a dormir que si no els Reis passaran de llarg... i jo cap a dormir.
Jordi, el 25 de maig de 1977, jo escribia:
Jordi,
estic deutos amb tu.
De vegades penso...
que sóc massa dur.
Però...
t'estimo tant fill
que hem costa fer-tete lliure.
Aviat seràs un home
i m'esgarrifo el pensar
si t'he donat prouta llibertat.
De totes aquestes vivències comunes i tant estimades en sóc en part responsable. M'emocionen, ens emocionant a ta mare i a mi.
Gràcies fill!!
Òstres noi el que fan els reis molts anys després!!! EL comentari del teu pare ha sigut un altre regal que t'han portat, i que m'han portat a mi mateixa! Les paraules sàbies que et va escriure m'han fet caure la llagrimeta! Jo, com a mare recentment estrenada que sóc, també vaig tenir la visita dels patges a casa que venien a portar els regals a la petitona (per cert sóc d'Igualada també). Realment espero que un dia ella recordi aquestes dates de la mateixa manera que tu!!! Bon any a tots!!
Publica un comentari a l'entrada