Ella tampoc.
Quan me les trec el món es desdibuixa, qualsevol cosa que estigui a més de vint centímetres perd els seus contorns, els colors es barregen, les línies es difuminen, els detalls es perden.
És per això que des d'ahir que hi estic donant voltes. Si del llit estant i sense ulleres, Ella va dir-me:
ai amor, així borrós, que bo que estàs.
M'ho haig de prendre bé o malament?
9 comentaris:
Ostres, ara si que m'ha fet gràcia. Tenia una xicota fa temps que era força miop, i em feia moltíssima gràcia quan em deia 'et veig borrós', sovint al llit també (és clar, dels pocs moments que es treia les ulleres, per estirar-se). Era un d'aquells detallets que ens fan somriure. Jo li contestava que per si de cas no es tornés a posar les ulleres, no fos cas que s'espantés en veure'm. M'has fet tenir un record agradable. Jo m'ho prendria bé, home.
Jo discrepo d'en xexu, no t'ho prenguis ni bé ni malament, simplement, és mentida.
Jajajajaja... jo d'entrada riuria molt! I, m'ho pendria bé! Nen, si borrós estàs bo no em vull ni imaginar com deus estar nítid!!!
Jo havia dut ulleres sempre, ara ja no, després de les lentilles va venir el làser. La veritat és que malgrat la por va valdre la pena, la qualitat de vida va millorar molt. Però hi ha una part de mi que encar du ulleres! Ho dic de veritat!!!
Per cert, la foto m'ha recordat al quadre del KLIMT (crec) el que es diu EL BESO.
Xexu, gràcies però allò del "mal de muchos" a vegades és una epidèmia.
Adrià, m'agrada sentir la veu de l'experiència.
Tarambana, més val que no m'imaginis nítid. Deixem-ho borrós. I sí, encara que al fer-la no pensava concretament en el petó.
penja una foto teva borrosa i t'ho direm... això si, a través d'una enquesta... jeje!
Jejeje això vol dir que estàs bo d'alguna manera almenys! ;)
mmmmmm es per rumiars'ho si mes no. O fer uns riure q semore va be. ;)
Preneu-vos-ho bé. Oitant! Borrós o no, sempre val més que us diguin que esteu bo, que no pas el contrari, no?
Ara m'has tocat, perquè jo també veig borrós, i quan vaig començar a dur-les vaig saber que es podien veure les fulles dels arbres de lluny, i que la lluna no és només una taca al cel; i et mira i té forma, i que la tramuntana se les pot endur i deixar-te, com qui diu, en pilotes. I la darrera vegada va ser a Ceuta, ja de la banda del Marroc, i m'hi jugava 150€ de multa que vaig voler pagar per no pagar-ne 15 de soborn perquè un poli filldeputa amb bigoti -tots en porten de la banda on sóc- va dir que una hora -de sis mesos- és una hora, i depassar-la era multa, i que endemés a la "carte grise" hi diu GI i a la matrícula GE, i que aixó no és el mateix, i que havia de pagar, i llavors, el vent fort -però només una ratxa- se'm va endur les ulleres, i no tenia la dignitat que té la tramuntana, que bufa fort i constant i neteja l'ambient, va ser una merda de buf, i fa tants, tants anys que no ploro i casi, casi, casi... i vaig pagar, i fou el pitjor dia de la meva vida, perquè vaig pagar i em vaig quedar a cap país, en terra de ningú tres vegades! tres vegades en 5 hores, 3 hores en terra de ningú, que no tenim fotocopiadora, i no la necessitem per res, però tu, pringat de merda, m'has de portar fotocòpia i els diners, i hauràs de tornar a Espanya a fer.la, que aquí no en tenim, però no et deixarem entrar, perquè diu el segell que ets a dins però en realitat ets a fora [bucle de tres hores]... que m'has tocat aquí, revisant posts antics.
Publica un comentari a l'entrada