dimecres, 19 de setembre del 2007

Testament

Avui hem anat a fer testament. No és que tinguem cap mena d'intenció de morir-nos, si més no, ara per ara, però com deia la iaia - no quedaràs per llavor - i val més deixar-ho arreglat.
Total que hem anat a ca la notària. I aquí comença la paranoia. Que si jo em moro abans que tu o després que tu, que si legítimes, si fills o no fills, nebots haguts i per haver, i la mare que ens va parir a tots plegats.
La qüestió és que quan ja el teníem redactat, inocent de mi, se m'acut preguntar:

- Suposem que en un accident jo palmo de seguida però ella tarda dues hores? La cosa llavors com queda? -

Hem refet el testament, tenint en compte la contigència palmatòria temporal i l'hem donat per bo. Tot plegat, per mitja horeta de feina, una dotzena d'A4 impressos a doble cara (inclosos els primers esborranys descartats) i una signatura ens han fotut setanta-cinc euros i hem sortit d'alla amb un testament sota el braç (i jo de gran vull ser notari).

Ara bé. No hauria de ser el notari o notària qui ens posés al corrent de com queden les coses? D'explicar-nos les conseqüències del testament que estem a punt de signar? I si no ens n'haguèssim adonat i (toquem ferro) al sortir de la notaria s'hagués produit l'accident suposat?. Ara tindríem una part de la família pensant que un de nosaltres dos era un mal parit.
I com que els morts no reclamen...

Segon Nitrato: a la Plaça del peix de Torroella.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sap greu dir-te que no, que el notari només dóna fe (en aquest cas de la teva estupidesa) del que tu li diguis. Per això és bo anar, abans de fer testament, a un advocat, que també han de menjar collons!!!!!!!

Jordi Casanovas ha dit...

i en comptes de 75 euros més pobre ara en seria 375, ni parlar-ne que com diu el refrany: advocats i procuradors a l'infern de dos en dos

Anònim ha dit...

és el preu de no casar-te com Déu mana