No puc posar-me cap sabata. I no és conya. Des de principi d'estiu que estic lluitant contra tot tipus de calçat. Les sabates de seguretat de la feina em fan al·lèrgia als dits, unes botes antigues que tenia, als turmells. Demà la única opció que em queda és anar a treballar amb tatxoles o amb les sabatilles d'estar per casa. Les meves velles botes Salomon estàn literalment acabades. La dreta s'ha obert per davant i la sola penja. L'esquerra ha aguantat una mica més però la pell presenta esquerdes i forats. Ja fa mesos que demanen una retirada però és que són tan còmodes.
També tinc unes sandàlies Panama Jack, però la sola d'una està partida. A part si me les poso i el jefe em veu li pot agafar un cobriment... és precisament per això que he decidit posar-me-les.
El meu boli també s'està acabant. És vermell. I crec recordar que serà el primer boli que estreno i acabo. Ara mateix li queda menys d'un centímetre de tinta i no el deixo.
La furgoneta no té frens, ja fa dies que freno amb els discos.
El meu mòbil s'ha mort. Després de dos anys de servei i de bones fotos ha mort ofegat per culpa d'un glaçó.
Serà això la crisi dels 40?
I la foto...? la vaig veure i m'ha fet gràcia penjar-la.
1 comentari:
No sé quina crisi pot ser exactament. Ara, si la furgoneta no frena podria ben ser que parlessis de la darrera crisi. No en dubtis.
Publica un comentari a l'entrada