Xulo piscines

Aquest és el primer post que faig des que vam instal·lar-nos a La Bisbal i en aquests tres mesos a passat de tot:

La recerca del pis de lloguer va tenir moments tant surrealistes com que la propietària ens proposes compartir bany i rentadora amb la veïna de baix.

Ara els problemes són més tradicionals, un dia vam quedar-nos tancats i vam haver de sortir despenjant-nos per la figuera, hem provocat humitats i petites inundacions a la veïna, han aparegut escarbats (cucarachas per que ens entenguem) i ara tenim el pis plantat de "mines" químiques per mirar d'exterminar-los. Se'ns va embussar la tassa del water i hem hagut d'esmerçar tres litres de diferents desembussadors per desfer el tap.
L'última va ser ahir, al voltant de casa tot són camps i precisament ahir van posar-hi adob natural, del que fa molta pudor. A l'arribar a casa la pudor era intensa i vaig obrir finestres per fer correr l'aire. Es va fer fosc i vaig obrir els llums. Devien ser quarts de dotze quan me n'anava a dormir i ho vaig veure. Tota la casa estava plena d'uns escarbatets (no cucarachas per tornar-nos a entendre) a part dels altres insectes habituals, mosques, mosquits, abelles i arnes variades. El cas és que el meu instint exterminador es va veure frenat i vaig dedicar-me a fer fora els escarbats (entre 15 i 20). Amb els altres vaig fer servir el mètode tradicional de flitar-los directament. Tot plegat entre la cacera, el desnonament i la massacre química vaig anar a dormir prop de la una amb les finestres tancades i una calor de la òstia.

Per acabar el títol...

Qui ho havia de dir... Al cap de sis anys d'haver-me "quitao" torno a ser xulo piscines i a sobre d'uniforme; pantaló gris i samarreta groga, tot plegat molt corporatiu.

El rovell de l'ou, cafès internet i altres històries

Ara toca passejar; passejar per conèixer els recons de la ciutat on viurem d'ara endavant. Com si fóssim turistes, ens ho mirem tot de la mateixa manera. Et sorprèn descobrir que hi ha botigues de disseny, roba de marca i perruqueries cool, mira que en som de pixa-pins!!!! Com acostuma a passar els llocs que més agraden es troben al bell mig de la ciutat, a la part més antiga, on hi ha carrerons estrets, amb poca llum i amb pudor de pixums i d'humitat. És allí on acabem trobant un locutori-mohamed obert. Posem al dia els nostres comptes de correu. Ara no tenim ni tarifes planes, ni ordinador, ni lloc on posar-lo. Ens agrada, però. Ens agrada perquè en un moment ens hem reunit gent del Magreb, de Romania, d'Equador i de Catalunya.

Cada dia ens hi trobem millor, a la Bisbal. Les postes de sol des de la terrassa del pis les trobarem a faltar. Els ulls s'acostumen al paisatge amb tanta rapidesa que a vegades costa recordar què vèiem des de la finestra del menjador del pis del carrer Barcelona, a Tiana.
Hem hagut de col·locar un tendal a la terrassa perquè el sol pica tant fort que fins i tot s'hi rostien els pericos. No ha quedat gens malament: malla d'hivernacle, dos pals i quatre brides i ja està!!!!

Diumenge anirem a veure les obres, ja us explicarem...