dimarts, 14 de setembre del 2010

Relats Conjunts


Ningú mai no parla dels sentiments dels condemnats, som dolents i no en mereixem. Ningú no es planteja si tenim necessitat d’afecte, d’amor, de sexe o... d’una mirada.

I jo l’únic que desitjo és aquesta mirada, tant me fa com sigui, innocent o murri, sensual o de fàstic, d’aprovació o crítica, estranyada, perduda, creuada, trobada...
De desig o de rebuig, trista o serena, dolça o tendra, d’amor o d’odi, d’enveja o de ràbia, curiosa o sorpresa.

Vull que em piquin l’ullet, que em mirin de reüll o que se’m mengin amb els ulls. M’agradaria tant que em giressin la mirada, una mirada còmplice o entrar pels ulls...

Però no puc, estic maleïda i només tinc la opció de la primera mirada, la de la mort i la buidor.
I jo només en desitjo una: la segona.


Una altra aportació als Relats Conjunts.

18 comentaris:

Sergi ha dit...

Pobra Medusa, si algú pogués dedicar-li una segona mirada... però no pot ser, ningú no passa de la primera. Molt bon relat, imaginatiu com sempre. M'ha costat una mica agafar-ho al principi. Està molt ben trobat.

Carme Rosanas ha dit...

Molt bo, Jordi!

Una combinació inesperada per a mi. Sorprenent.

montse ha dit...

Potser si, que una segona mirada ens faria descobrir el per què de tot plegat.

Salut!

McAbeu ha dit...

Si arribes aquesta segona mirada que reclama ella deixaria de ser qui és, és dir que per molt que ho desitgi no hi ha res a fer. ;-)
Molt bon relat!

Assumpta ha dit...

Uaaaaaau!! Boníssim!!

Per cert, aquests grecs es passaven un pèl, eh? Pobre Medusa!

zel ha dit...

Que m'ha costat arribar a entendre-ho, penses que me'n recordava?

Boníssim!

kweilan ha dit...

Molt bona història!

Anònim ha dit...

cgpjqlobwnpytjjtbgii, justin bieber baby lyrics, cfoormt.

Cris (V/N) ha dit...

aquest "jo" m'ha fascinat.... Un boníssim relat, enhorabona :)

Ada ha dit...

eI PERÒ QUÈ BONIC!!! Pobra Medussa, ara em dóna llàstima... A més que les segones mirades són les millors, perquè ja volen dir alguna cosa! jaja... (i les terceres ja són massa!)
Enhorabona!

Elfreelang ha dit...

Bon relat si senyor!

La Meva Perdició ha dit...

Hi ha que perdre la por, i experimentar la sensació de la mirada de la medusa, o posats la d'un basilisc i el tens a mà. ^_^

lolita lagarto ha dit...

molt bon relat!
pobre medusa, potser mitjançant miralls i reflexos hi podria haver una segona vegada.... no sé..

Anònim ha dit...

To be a adroit lenient being is to from a philanthropic of openness to the world, an gift to group unsure things beyond your own manage, that can govern you to be shattered in hugely extreme circumstances for which you were not to blame. That says something uncommonly important about the get of the principled life: that it is based on a trust in the up in the air and on a willingness to be exposed; it's based on being more like a shop than like a sparkler, something kind of feeble, but whose mere precise attraction is inseparable from that fragility.

Anònim ha dit...

It is very leading to shock a resemble befitting distress of all your gems pieces so that they last for the purpose a lifetime. There are diverse approaches and ways to decontaminated different types of jewels be it gold, euphonious, pearls, diamond or semiprecious stone stones. Outlined in this world are the individual ways by which you can walk off solicitude of your accessories and keep them gleaming and redone always.

Anònim ha dit...

It is uncommonly prominent to match adapted caution of all your precious stones pieces so that they mould in behalf of a lifetime. There are divers approaches and ways to clean different types of jewels be it gold, grey, pearls, diamond or gem stones. Outlined below-stairs are the heterogeneous ways around which you can take solicitude of your accessories and charge of them lambent and green always.
[url=http://blackfriday2010.spruz.com/]Black Friday 2010[/url]

Anònim ha dit...

To be a adroit human being is to be enduring a make of openness to the in the seventh heaven, an gift to trusteeship uncertain things beyond your own manage, that can take you to be shattered in hugely exceptional circumstances pro which you were not to blame. That says something remarkably outstanding relating to the get of the ethical autobiography: that it is based on a trustworthiness in the uncertain and on a willingness to be exposed; it's based on being more like a plant than like a prize, something kind of fragile, but whose mere item attractiveness is inseparable from that fragility.

Anònim ha dit...

Advice in old age is foolish; for what can be more absurd than to increase our provisions for the road the nearer we approach to our journey's end.
[url=http://www.webspawner.com/users/chopardhappy/index.html]Watches[/url]
Watches