dilluns, 28 de juny del 2010

Relats Conjunts


M’enfonso en la pròpia misèria i maleeixo els profetes i oracles.
Que dur és viure sabedor de l’esdevenidor!

Perquè devorant el meu futur he oblidat de viure el present.

Una altra aportació als Relats Conjunts.

16 comentaris:

Sergi ha dit...

Tant de bo el tità hagués fet aquesta reflexió i potser tot li hagués anat millor, però només pensava en salvar la pell!

Carme Rosanas ha dit...

Un gran aplaudiment, Jordi i una gran reverència. Em sembla genial i boníssim. De forma i de fons...

kweilan ha dit...

Boníssim! Un text curt i expressiu que va més enllà de les paraules. M'ha agradat molt.

deomises ha dit...

I opino el mateix que la kweilan, boníssim text, concís i poètic, breu però profund.

d.

McAbeu ha dit...

Poques paraules però molt ben posades. La última frase em sembla genial.

montse ha dit...

Genial! Amb poques paraules n'hi treus tot el suc.

Salut!

sànset i utnoa ha dit...

Has "clavat" la definició de "preocupació".

*Sànset*

estrip ha dit...

això és fam!

Garbí24 ha dit...

Molt fotut lo de oblidar de viure el present

Nets de Junh ha dit...

Escue't...qui en vols més?Felicitats!

Elfreelang ha dit...

Breu i bo!

Assumpta ha dit...

Caram, caram... és boníssim!!

Eva ha dit...

Molt bo... viure el present condiciona el futur, no a la inversa!!!
Salut!!

Pd40 ha dit...

Tant de bo que l'oblidi, recordar el que fa ha de ser terrible! Curt i bo!!

Núr ha dit...

Curt i profund! Quantes sensacions i sentiments en tan poques paraules! Brillant, Jordi!

La Meva Perdició ha dit...

Sabedor de la seva natura, l'afronta amb cinisme, sense hipocresia. Molt bo.