dimarts, 12 de gener del 2010


Va pensar que era hora d'oblidar,
així que es va asseure al sol i
va deixar que els records es fonguessin
com la neu sobre les teules.

10 comentaris:

Assumpta ha dit...

Doncs espero que ho aconsegueixi, perquè, a vegades, poder oblidar algunes coses és quelcom tan alliberador com deixar anar un bon llast.

A més, aquesta imatge d'asseure's al sol un dia en que hi ha neu a les teules és la del meu moment ideal. El sol suau d'un fred dia d'hivern :-)

sànset i utnoa ha dit...

La neu desapareixerà. Ara, d'una forma o d'una altra, i amb voluntat o sense, els records romandran.

*Sànset*

bajoqueta ha dit...

Tan de bo alguns records es desfessin com la neu :)

Com sempre estic pensant en receptes, a mi la neu em recorda al sucre glas :):):)

merike ha dit...

Aquesta neu que tenim ara a Hèlsinki mai no s'oblidarà! És excepcional amb la boira. Ho pots veure avui des de Col·lecció de moments

Cris (V/N) ha dit...

quina imatge més remaca!!!! Un Vers trist i esperançador alhora.... Ben trobat :)

kweilan ha dit...

Què bonic!

Sergi ha dit...

Però mica en mica, no? Alguns records també paga la pena assaborir-los una mica.

rits ha dit...

un post fantàstic, com sempre! encara que no comenti gaire, sempre són magnífics!!!!

neus ha dit...

això sí que és un post ben fet!

fantàstic!

coses2 ha dit...

M'ha agradat, el text i la foto :)