Avui he sopat. Ves quina novetat oi? Ahir també, però el d’avui ha estat diferent. D’entrada perquè m’he saltat el règim, que d’això ja en parlaré un altre dia, no de saltar-me’l si no de fer-lo.
I de sortida perquè a part de mi a la mateixa sala hi havia una vintena de persones i en Felip Puig, que també és persona però se’l coneix més com a polític. Cal dir d’entrada que, de bones a primeres, no em queia massa bé. Probablement per la feina que li fan fer al partit i per què políticament no som de la mateixa corda. De fet em penso que ara per ara ningú no ho és de la meva corda... O jo no sóc de la corda de ningú. Tot podria ser.
El sopar molt bo i per la meva dieta molt contraproduent i de la xerrada ras i curt tres conclusions:
La primera és que en Felip Puig de la seva feina en sap molt.
La segona és que en la distància curta tampoc no ha millorat massa la meva opinió.
I la tercera és que en aquest país nostre o hi ha un canvi molt bèstia o mai no canviarà res.
I sabeu què? Doncs que em sap greu.
10 comentaris:
No sempre els petits canvis són poderosos. De vegades cal un cop de puny a la taula. Potser aquesta seria la solució. Millor això que un cop de puny a algú, oi?
Fa temps que dic el mateix...hem de començar de zero altre vegada, hem de veure els polítics al carrer amb pancartes negociant el seu finiquito.
Els hauríem de fotre fora a tots i a totes i posar-n'hi de nous, el problemaestà en que mai aconseguiríem, ni aconseguirem, que el relleu estigui net, les taques d'oli s'escampen com una mala cosa i tot queda enganxifós.
A mi també em sap greu.
doncs ... si :(
Tot està en castellà!!! Aaaaggghh!!!
Estan tots més enganxats que un xiclet als cabells i que no es volen deixar anar.
Tota aquesta colla no els treiem ni amb aigua calenta!
Calen noves veus, noves cares, noves maneres de fer... però algú sap on ho podem trobar???
Em sumo a la petició d'en Garbi.
Sense voler ser massa aixafaguitarres però, molt em temo, que en aquest país nostre no hi haurà cap canvi bèstia.
Costa molt (massa) fotre fóra als qui no ténen cap voluntat de marxar.
El règim actual té tantes imperfeccions que a vegades fotries el barret al foc.
El règim d'en Jordi és més fàcil de vulnerar, ja ho veieu. Un sopar cap aquí, un sopar cap allà ...
I ben fet, què cony !
:S
Volia dir: La foto ha quedat genial.
;)
Publica un comentari a l'entrada