No puc desaprofitar l'oportunitat. Vaig mirar de fer un post 'Cròniques' al Cròniques, i ara miraré de fer un post 'Bona nit' al Cròniques. Ah, massa tard per retirar-me el permís! A aguantar-se.
Vaig créixer havent de sentir al meu pare rondinar de que la música d'ara no és com la d'abans, i que ja està tot inventat. Després l'home escoltava ràdios avantguardistes i ens venia amb el darrer grup que sentia a preguntar-nos si l'havíem descobert, i si era que no s'exclamava molt dient que com podia ser. Però aquest és un altre tema. Per ell ja no es feia música com la dels Beatles, els Credence, els Stones i no sé quants grups més. Evidentment, l'única que va aconseguir, a diferència d'altres pares, és que jo agafés molta mania a tots aquests.
Bé, jo encara no sóc pare ni tinc uns fills adolescents impertinents, però cada any que passa, cada mes, cada dia, vaig descobrint coses noves. Apareixen nous grups, apareixen nous estils i es reinventen els vells, hi ha fent fresca, innovadora, i encara que no ho siguin, almenys són nous. I no hi ha res que hagi de ser millor només pel fet que és nou, però entre molta música horrible segueixen apareixent aquelles petites joies que aniran formant part de la nostra banda sonora, de la música de la nostra època. Perquè la nostra època és ara, és abans i serà sempre. La música no mor, però sí que neix. De veritat que en tenim prou amb una sola època musical?
28 comentaris:
Hi ha música que em sento més propera que altre i aquesta és la meva música ( sigui d'ara , d'abans o de més abans)
A més em passa una cosa molt cuirosa i és que conisdero música d ela meva època a grups que sonaven quan jo tenia 8, 9 o 10 anys però que amb el temps m'he fet meva. En canvi la música que sonava durant la meva adolescència, molta no m'agrada gens.
Quin rotllo que us he fotut, i jo no sóc musiquera
Jejejeje ja esperava jo aquest post ;-)
Vaig llegir una conversa Elur / XeXu a ca l'Elur sobre això i que en XeXu deia que en faria un post, però no a casa seva... la deducció òbvia era que el faria aquí :-))
I si això és un "post Bona nit" representa que jo he de posar un comentari quilomètric oi? :-)
Jo no sé com d'insistent deuria ser el Sr. XeXu Sènior per aconseguir aquesta reacció contrària als pobres Beatles :-)) el que sí sé és que jo també dic això de la "meva època" o, millor dit, dic "els meus temps", però amb un significat igual.
Actualment hi ha cançons que m'agraden, però no és aquella afició a un grup concret, aquella cançó que l'escoltaves una vegada i la volies sentir cent vegades cada dia... hi ha una edat en que crec que aquestes fidelitats són més grans. Associem la música a algunes (reals o imaginàries... a primers amors, reals o imaginaris, per exemple) i aquella peça tindrà sempre un espai especial al nostre cor.
Apa! comentari típic Assumpta especial per "Bona nit" (a Cròniques), des de Reus :-)
Sóc molt eclèctica en això de la música i si una cançó o un grup m'agrada m'és igual de quina època és.
Rellegeixo i repasso els posts passats, tots m'agraden cadascú a la seva manera fa un preciós i únic homenatge... estic contenta de saber-vos amics, a tots...
Així que això dels Beatles és un trauma infantil. Aaaaaaaaaaaah! Ara s'entén tot!
A mi també m'agraden músiques d'èpoques molt diferents... però he de reconèixer que no dedico gaire temps a la música i que no estic al dia i que hi ha molta música que trobo pels blogs que ni la conec, però així s'aprèn.
Jajajajaja Carmeee!! boníssim!! És que si no és així, no hi ha forma d'entendre-ho!! :-))
No puc viure sense música.
No toco un instrument.
Només escolto.
Quan tenia 15 anys el 1963 havia sabut que hi ha un grup anomenats els Beatles però no els havia sentit cantar.
Ens n'anàvem a Alemanya al nostre cotxe i els sentia la primera vegada en la ràdio al cotxe: Please, Please Me.
Se'm venia!
Avui m'encanta el jazz i no estic interessat en grups pop. Però la música en totes les seves formes és necessària, tostemps!!!
Bona nit!
YouTube - Georg Ots - The Impossible Dream (in Estonian)
Doncs jo, que no tinc absolutament res en comú amb la perspicàcia de la Miss Marple, no m'esperava aquest post aquí. Sí en un altre lloc que no és el Bona nit.
Ja saps què en penso de les èpoques i la música i les edats.
Jo ara que no sóc tan joveneta com abans ja no m'emociono amb l'Eros Ramazzotti. Tot i que quan anava a l'insti ja em sabia una considerable quantitat de cançons dels Beatles.
Vaig estar molt de temps negant-me a escoltar en Lluís Llach. Fins que un dia, per iniciativa pròpia vaig posar un disc que hi havia per casa. De fet, totes les meves melomanies han sigut una mica així, atrapades per descobriments mig absurds o perquè algú ha fet un suggeriment que he robat realment interessant.
Amb la música passa com amb les persones, ens n'enamorem i no sabem ben bé perquè.
ummm... val més que deixi de divagar...
Beatles, Stones, Creedeence... veus? jo amb ton pare m'hi sentiria la mar de còmoda parlant de música je, té bon gust ;P
Sí, Xexu, tu també. ;*)
m'oblidava de contestar-te la pregunta.
No, no en faig prou. De fet ewcolto música de les últimes cinc dècades i fins i tot de més abans i de més endavant no perquè encara no està inventada, però també l'escoltaria... si m'enamorés.
Tu mateix ho expliques, l'esperit de contradicció, de no assemblar-se als pares, és el que et porta a pensar així.
Quan hagin passat uns anys més i ho relativitzis tot pel que fa als pares, segur que canvies d'opinió.
A mi m'agraden algunes músiques de totes les èpoques... :-)
Com tothom tinc referents que em va marcar i els que li agraden al teu pare, per exemple, a mí també m'agraden força.
No obstant si la música, o la cançó que escolto m'agrada, més igual de quina época sigui.
M'ha d'entrar, m'ha d'agradar i la resta tant és.
Let the music play!
:)
Com deia no se qui "d'aquells fangs vénen aquests llots" (traducció bèstia i lliure) i malgrat que no m'agrada tot s'ha de ser prou obert per escoltar de tot i saber d'on es ve i cap a on es va. I que moltes vegades no hi ha cançons dolentes sinó males interpretacions.
I si no al cas:
http://www.youtube.com/watch?v=hjh6b5J9PME
Amb això tens molta raó. La música és de totes les èpoques, doncs el que importa és que s'escolti i que agradi, ni que sigui a poca gent.
A mi, com sempre m'han agradat més grups i cantants d'una època que "no és la meva", potser per això mai he emprat massa el terme.
aH! I ja hem descobert el que et passa amb els Beatles! Ho has de superar, que no saps el que t'estàs perdent!
*Sànset*
Contestant-te a la pregunta: No. Tenim moltes èpoques musicals al llarg de la nostra vida, i a lo millor, el que ens agrada ara, dintre d'un anys, pensem que era una autèntica merda, o ens reafirmarem en els nostres gustos i a més, descobrirem coses noves...
alguna recomanació, dakestes noves joves musikals?
...XeXu, i vols dir que aquesta aversió que tenia el teu pare a la música moderna no és EXACTAMENT LA MATEIXA que l'aversió que tens tu a la música que li agradava a ell???? XD
A casa sempre em posaven la música dels 60, els pares, i així vaig estimar aquells Beatles, Duo Dinámico, i tants d'altres.... la meva època, els 80, doncs no la oblidaré mai, en Michael Jackson, la dolce vita, i tants i tants que m'han fet ballar.... Ara tinc una filla, de 13 anys, que m'ensenya "el wiki wiki" i escolta, no em desagrada, només no puc amb el "chunda-chunda" i el heavy súper dur.... millor obrir-se d'orelles, no? :) Bona entrada Jordi!
Com aquest era un "post Bona Nit" al "Cròniques"... respondrà totes les opinions una a una? jejeje
pobre d'ell que no Assumpta! jejejeje però deixem-lo tornar d'Edimburgh, no abans? :P
Deixem-lo, que gaudeixi de cada moment allí :-)
Ara bé, aquí estarem, esperant les respostes jejeje
Doncs aquests comentaris es mereixen ser resposts un per un, però encara segueixo a Edinburgh i ara no puc, em sap greu. Heu dit moltes coses, però contestaré al que més es repeteix. Que mon pare sigui un plasta no vol dir que odii tot el que a ell li agrada ni que tingui tan poc criteri. Ara bé, que hi hagi una component d'anar contra ell, tampoc ho puc negar. Però no us feu il·lusions, els Beatles mai m'agradaran, ja m'agraden tot el que poden, no poden passar de ser cançons d'aquelles que em sé perquè me les matxaquen per tot arreu, i a mi em cansen molt. També em sé les cançons dels anuncis més xorres que us podeu imaginar, i això no vol dir que m'agradin. Amb els Beatles em passa igual. Ni m'agradaran ni penso fer cap esforç perquè això canvii, per molt que els Killers en facin versions o que els Pets, un dels nostres grups més nostrats, sempre els hagin imitat.
Però què us dic jo el que heu d'escoltar? Que no ataco ningú, tothom és lliure de fer i sentir el que vulgui, i per tant, jo també. Mirar de convèncer-me és perdre el temps. Com a molt aconseguireu que reconegui el mèrit que tenen de ser els primers en fer el que van fer. Per vosaltres, ser un grup amb un so fresc i innovador. Per mi, ser els pioners del fenomen fan.
No us ofengueu ni us enfadeu amb mi. Dic el que penso, que és el mateix que dic als amics a qui agraden. Ja m'han deixat per impossible.
A banda d'això, m'agrada veure que molts dieu que us agrada música de moltes èpoques diferents, i és que s'ha de tenir les orelles ben obertes a allò que sona, tan modern com antic. I tant modern com antic trobarem coses molt bones com d'altres de molt dolentes. Qüestió de seleccionar.
Хорошо расписали. Для новичков будет полезно.
Я бы и так не смогла, полезно было ознакомиться.
Хэх. Еще бы..
Всё правильно. Так и нужно.
Можно и поподробней было. Но и так в принципе внятно.
Что-то так не получается
ДА, вариант хороший
Publica un comentari a l'entrada