dimecres, 15 d’abril del 2009

Relats Conjunts


Quan les vaig tenir acabades, per més que vaig bufar i alenar damunt de les figures, cap d’elles va cobrar vida.

Va ser llavors quan vaig comprendre que Jo no era Déu.

Una altra proposta als Relats Conjunts.

18 comentaris:

Sergi ha dit...

Trist descobriment, amic meu, és que no som res.

kweilan ha dit...

Doncs serà un trist descobriment però jo he rigut molt.

Mireia ha dit...

Tot i no ser Déu ,estàs molt treballador; dos amb dos dies i la mar de diferents.

Trist, però hem d'assumir les propies limitacions, que hi farem

Carme Rosanas ha dit...

Boníssim! I no sé què ho deu fer que jo no ho trobi gens trist.

J.M. ha dit...

M'ha fet gràcia.

zel ha dit...

Espaterrant, no puc dir res més....

neus ha dit...

ge-ni-al!

Assumpta ha dit...

Ostres!! Com ho fas per tenir aquestes idees tan bones?
Et felicito!!

estrip ha dit...

i et vas convertir en pedra?

molt ben trobat per aquests dies sants!

Rita ha dit...

Hehehehe Molt bo! :-)

Jordi ha dit...

Trista història de la no-creació!!

sànset i utnoa ha dit...

Ei molt bo! m'ha agradat molt!

*utnoa*

Laia ha dit...

molt bo :)
i potser millor... qui sap en què es podrien convertir després... jo tindria remordiments si creés monstres malvats !! :P

Pd40 ha dit...

Bo i curt, dues vegades bo. jeje, quin ensurt si funciona, oi? Currant sent déu, ja et valdria XDD

Jo Mateixa ha dit...

No ho ets però casi eh :-D

Molt bon relat!!!!

Anònim ha dit...

no seràs déu, però si l'artífex d'un relat molt bó!

Nymnia ha dit...

Jaja! Acabes d'inventar un nou experiment amb aquest relat! A partir d'ara qui tingui l'ocasió de veure aquests guerrers potser també ho proba a veure si és déu i per casualitat ho ha oblidat, jajaja! Molt bon relat, curtet i genial!

Abril ha dit...

M'ha agradat molt! A més crec que aquest mini relat ha provocat sensacions ben diferents, jo personalment l'he trobat trist. Felicitacions!