dilluns, 16 de febrer del 2009

Colors


Una muntanya rosa, un turó gris i una pedra vermella. Fa temps algú va ensenyar-me que les coses no són del color que ens diuen que són, sinó del que tenen.

9 comentaris:

Rita ha dit...

Quanta raó tenia qui t'ho va ensenyar, Jordi...

Ho recordaré a partir d'ara. Gràcies!

Sergi ha dit...

Jo encara busco la pedra vermella.

neus ha dit...

:)

aquest matí al cel garrotxí hi havia una gran X, no he pogut evitar pensar en els "nostres romans" :P

estrip ha dit...

la meva neboda sempre que pinta el cel si no hi ha núvols el pinta groc. Com si el Sol deixes la llum groga escampada al infinit cel.

Robertinhos ha dit...

maca la foto! I sí, no es poden canviar els colors...sol es poden malinterpretar

Carme Rosanas ha dit...

Crec que a mi em va costar molt i molt aprendre això. Encara a vegades me n'oblido.

Assumpta ha dit...

Jo sempre que veig núvols així penso que són blaugranes... estic molt greu, ja ho sé.

Estrip!! Quina artista la teva neboda! :-))

kweilan ha dit...

Una foto preciosa!

Mireia ha dit...

aquests núvols són de cotó de sucre, dolços dolços...