divendres, 12 de desembre del 2008

Relats Conjunts I


Era negra nit i a través de les comunicacions per ràdio amb el segon vaixell en tasques de rescat, el timoner sentia els crits desesperats dels nàufrags, que ja duien algunes hores a l’aigua.

Una altra aportació als Relats Conjunts.

15 comentaris:

Sergi ha dit...

Com és que has trigat tant? No m'estranya que naufraguin, amb aquestes ones!

Assumpta ha dit...

En aquests moments aquí (Reus) fa un vent de Mestral terrible que em serveis d'ambientació sonora perfecte pel teu relat :-)
Tan de bo els puguin rescatar!!

Mireia ha dit...

Aquesta vegada he sigut més r`paid que tu, cosa pràcticament impossible.
Crits, vaixells... la veritat és amb aquesta imatge costa no escriure coses inquietatns

Carles Casanovas ha dit...

Si, però en el fons, s'endevina el perfil sagrat del Mont Fuji...L'esperança, el futur.

Joana ha dit...

Així que ara tots els que feu els relats conjunts feu curses de qui el fa primer. Què divertit!

Núr ha dit...

Coi, que curtet! Prò aquest I vol dir que hi haurà segona part???? :D Almenys per saber com se'n surten, no?

J.M. ha dit...

Molt bo.

Cèlia ha dit...

Una ambientació molt ben aconseguida per donar sensació d'angoixa i desesperació!

estrip ha dit...

hi ha uns quants blocaires que naufraguen també amb aquesta onada!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

I pensar que tenen la terra ja a la vista...

kweilan ha dit...

Curt però inquietant.

assumpta ha dit...

Curt, però concís i inquietant !!!

Rita ha dit...

Curt... però ho diu tot!

Anònim ha dit...

I els van poder salvar?

Anònim ha dit...

Jo també demano la continuació! Com va acabar? Se'n van sortir? No ens pots deixar així!!