Encara recorda el seu primer dia, anava al cotxet que arrossegava la seva mare, només va ser un instant que els seus ulls es creuessin, suficient per justificar una existència. Després va haver de passar una llarga temporada fins Nadal i les boles de colors als arbres, va ser la primera experiència múltiple, verd, vermell, blau...
Amb l’anar creixent es va fer rutinari, als matins, a l’escola, a la pastisseria cada tarda i amb l’edat un reconeixement mutu, diari i constant, previst i inesperat, volgut i trobat.
Ara fa dies que s’espera i pateix perquè sap que alguna cosa ha passat i el seu final és molt proper.
6 comentaris:
Això de 'el seu final és molt proper' sona fatal, però vull suposar que parles d'una criatura que aviat deixaràs de poder veure.
Aquest final proper fa por, com diu en xexu. Esperò que no sigui tant terrible com sembla.
tot s'acaba acabant... llei de vida.
mira, tampoc m'en puc estar, com amb en Xexu, espero que no sigui el que sembla. Clar que podries estar parlant de l'esmorçar o del caolacao...
un mica desenfocat tot plegat!
... Al final ja m'he perdut ... però del tot ... i em fa una mica de por ...
diga'm que no cal que pateixi !
Publica un comentari a l'entrada