diumenge, 20 d’abril del 2008

Relats Conjunts


Ferit de mort per un altre pretendent rebutjat, en Drac en un últim acte d’amor dóna la flor a la seva estimada donzella que plora amb el cor trencat abraçada a aquell a qui ha estimat com a ningú. Les espines de la rosa vermella que estreny amb força deixen anar un regalim de sang que es barreja amb la del seu amant.

A l’extrem de l’escena l’assassí, gelós, empunyant espasa i llança sagnants crida:

Per Déu juro que seràs meva o de ningú!

Una altra aportació als Relats Conjunts.

15 comentaris:

Sergi ha dit...

I és que la història potser va ser així. Qui era el dolent de la pel·lícula? Bon relat, breu, però que deixa les coses molt clares.

Tocat del cargol ha dit...

Relat breu amb molt bon regust. Aquest intercanvi de papers és original i ben escrit li dóna molta credibilitat. Salut!

Déjà vie ha dit...

tant arriba la violencia d genere?

zel ha dit...

Sempre, però sempre m'assabento de la nova proposta a casa teva, coi..."primerenc" Petonassos!!!

Jo Mateixa ha dit...

Cony, però si podria ser la història de qualsevol que estiguis sotmes a violència de genère!!!

Breu, ras i curt, però bo :-)

Clint ha dit...

I l'altre qui era? St, Jordi? o un altre drac...aquí hi veig una segona entrega!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

aquesta si que no m'agrada ni de bon tros; literariament la trovo perfecta però malhauradament es tal real que em corpren! ho sento.

Deric ha dit...

m'encanten aquests relats breus, tant de bo jo també en sabés fer-ne així.

Anònim ha dit...

breu, però intens!
i molt molt dur... com la vida mateixa!

Anònim ha dit...

ei gràcies per aquest relat curt i intens, et fa pensar amb la realitat diària però a la vegada m'ha duit a recordar les pel·licules del Kurosawa aquelles batalles èpiques d'amor, de l'honor i lluita...estic flipant!!!

Carme ha dit...

un relat que si més no toca.. ho meva o de ningú més. com algú ha dit.. em recorda a violència de gènere.

aina

Anònim ha dit...

Buf, t'ha sortit un relat dur... i veient com està el pati, força creïble :$

estripanits ha dit...

Breu,concís, dur... bon relat!

Barbollaire ha dit...

Un relat ben real (desgraciadament..)

Partícula Elemental ha dit...

Ei, felicitats pel relat. M'agrada aquest estil d'anar a la idea, sense retoricismes buits, i amb capgirell i clatellada de propina.

Molt agut i encertat. No sé si vaig comentar l'anterior -partícules, ja se sap...- però valgui el comentari per tots dos.

Salut.