El taxista va deixar-nos a la porta de l'edifici on haviem d'estar-nos i va baixar del cotxe per descarregar-nos les maletes. Sense embuts i al·legant ignorància li vam preguntar quanta propina li havíem de donar. Ens va dir que entre un quinze i un vint per cent. Després van explicar-nos que no tant, que entre un deu i un quinze ja estava bé.
La qüestió és que durant aquells dies ens vam acostumar a calcular les propines, especialment als restaurants.
Als EUA els cambrers cobren molt poc i una bona part del seu sou són les propines, és per aquest motiu que, generalment, t'atenen molt bé. Estan molt per tu procurant que no et falti mai res, preguntant si tot va bé, reomplint-te el got... de vegades, fins i tot, es fan pesats. Un bon servei equival a una bona propina i un sou més alt a final de mes.
No sé si aquest és el millor sistema però tenint en compte com m'atenen a alguns restaurants a casa potser l'hauríem d'implantar.
1 comentari:
A un cambrer li demano que sigui correcte i em tracti bé en el moment de portar-me la comanda, però com em passa amb tothom, m'incomoda que m'estiguin massa a sobre, com les dependentes de les botigues de roba. No cal que et preguntin si està tot bé, si vols alguna cosa més. Vas al restaurant per gaudir de bon menja i de la companyia, no de les atencions del cambrer. Ara bé, si l'atenció és correcta, la meva propina acaba depenent de si m'ha agradat el menjar o no. Motiu de més perquè no m'atabalin massa, però que m'alimentin bé.
Publica un comentari a l'entrada