Fa fred. Una dona gran camina per la vorera cap a la plaça. De lluny veig que fa un gest estrany amb el bastó. S'atura i sembla que piqui a terra, camina uns metres més i torna a fer-ho.
M'hi acosto una mica per veure si té algun problema i veig el que passa. A mesura que passeja, amb el bastó va arrossegant les fulles de les moreres que han caigut, les agrupa i les fa caure als escocells. Poc a poc, metre a metre, fulla a fulla.
1 comentari:
No acabarà mai, quan n'hagi recollit tres, ja n'hauran caigut sis més.
Publica un comentari a l'entrada