dilluns, 7 de setembre del 2015

Glopeges el colutori vermell i tombes el cap a la dreta amb l'esperança que el líquid et calmi el dolor del queixal que no et deixa dormir.
Ni l'antibiòtic ni el Nolotil no han fet efecte.
Sents el motor de la nevera i els clics i clecs d'origen desconegut habituals. La veïna de dalt va al bany i tira la cadena.
Les finestres ja tancades ofeguen els sorolls dels cotxes.

Fa mal.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

I una altra nit del lloro per la col·lecció...

Garbí24 ha dit...

I després ve la segona part......la cartera. Sigui lleu