A Llofriu plovia una pluja d'aquelles de gota grossa que ho xopen tot en poca estona. A dins de la furgoneta veia com les gotes al parabrises anaven agafant pes i lliscaven vidre avall fent camins d'aigua.
Als arrossars al capvespre els espiadimonis i les papallones s'aturaven al fenals per passar la nit i als camps inundats s'hi reflectia el Montgrí.
Tornàvem cap a casa baixant de La Mola després d'haver passat la tarda i haver vist el sol pondre's des des Caló des morts. L'Scotter de lloguer, el vent a la cara i menjant mosquits.
La sensació d'estar bé i relaxat, que tot funciona, que l'aire entra als pulmons i els quilòmetres s'escorren sota els peus. L'olor de mar i els llums a l'aigua,
Són moments, records passats i presents que s'enllacen només per un petit detall... a tots aquests moments i molts d'altres la banda sonora era d'Antònia Font.
1 comentari:
Si ens posem a recordar moments en els que AF eren la banda sonora... em sembla que no acabaríem. A mi m'han salvat el cul en més d'una ocasió, m'han canviat totalment el dia. Però el millor és la memòria conjunta que ens han deixat als amics i a mi. Inoblidables.
Publica un comentari a l'entrada