Vaig a casa d'un client, em diu que amb la crisi i tot plegat la cosa està molt fotuda i si no li abaixo el preu ho haurem de deixar estar, que jo ja sé que tots ens hem d'apretar el cinturó. Li dic que ja m'ho pensaré i li diré alguna cosa o altra.
Més tard em truquen els llogaters, ell està sense feina i ella, amb les hores que fa, no arriben a gaire res. Em demanen que em miri bé el lloguer i que els ho hauria d'arreglar. Amb l'actual conjuntura tots hi hem de posar una mica de bona voluntat.
Arribo a casa i poso les notícies sento que el govern ha dit que tots hi hem de posar el coll per aixecar la situació, que haurem de fer sacrificis i renunciar a l'estat del benestar al que ens havíem acostumat. A més amb el canvi d'any i de govern ens augmentaran l'IVA i el preu dels serveis bàsics: llum, aigua i gas.
L'endemà vaig al banc, li explico al banquer que per culpa de la crisi que en part ells han creat he hagut de baixar els meus preus i el meu lloguer i que a més el govern m'apuja els impostos i els serveis. Per tant li demano que, ja que tots hem de fer un esforç per aixecar la situació, ells m'abaixin la hipoteca.
Des de casa estirat al llit, sense poder dormir, encara ara el sento riure.
11 comentaris:
No ho podies explicar millor...
És un peix que es mossega la cua, i d'aquí no en sortirem. Almenys, no per aquest camí.
Com t'ho diria... voldria felicitar-te per haver descrit amb no massa paraules la situació que vivim, de manera magistral, però és que em sembla tan trist... M'agrada aquest post, de veritat, moltíssim, però ho exposes de manera tan clara que se'm desperta una mena de ràbia contra el sistema que sortiria a cridar al carrer i a cremar sucursals de bancs. Ens prenen pel pito del sereno. Ens obliguen pràcticament a abaixar els braços. Merda de món...
L'has clavat, és bastant trist que sigui així, encara que alguns riguin.
El meu germà també li va dir al senyor de la caixa que no li pagaria la hipoteca, si ells no ens podien donar uns diners nostres que són allà i encara també riu. No és pas per riure, però una mala gestió dels que mai no havien patit cap crisi i que la crisi és en el seu sector, arrosseguen a tota la resta.
Absolutament cert. Trist i lamentable, que el culpable rigui mentre la resta ens apretem el cinturó de mala manera.
A mi és el que més em rebenta de tot plegat: tots hem de passar per l'aro i estrényer-nos el cinturó... o gairebé tots! Perquè els de sempre continuaran donant pel cul...
el meu banquer també riu d'aquesta manera
És increïble... El munt de gent que te-tindrà-tindrem problemes que no ens hem buscat i que uns quants se'n riguin de tot plegat...
No saps com t'entenc, a casa, des de l'estiu, que patim, i molt la reculada d'ingressos, estem un xic amb aigua al coll, ii en Miquel fa com tu, anar al banc a demanar i pregar i...l'escolten amb el cul!
fatal, fatal, fatal!
Tenia moltes ganes de saber que hi tornaves a ser, però no se m'actualitzava això, ara m'he posat al dia! Un petonàs de molt bon any, vida i tot plegat!
La MERDA dels banquers... Quin fàstic!! Només fan que apujar comissions i cobrar per tot... Això sí "a cada porc li arriba el seu Sant Martí"...
Publica un comentari a l'entrada