Relats Conjunts

A sota de tanta roba, 

tantes plomes, les joies i els guants, 

rere aquesta mirada absent 

i l'expressió neutra, 

no sou res. 

Sou buits, fantasmes sense ànima.

Us penseu que aneu disfressats 

però ja fa temps 

que els vostres vestits 

i màscares us van atrapar. 

Ara, espectres inexpressius 

us passejareu exhibint les prendes 

orgullosos d'uns parracs

que és l'únic que us queda. 

Ballareu sense ritme i sense cor,

d'esma, recordant potser llunyanes

velles melodies ancestrals. 

A mi ja no m'enganyeu més, 

sé què amagueu:

Sou morts. 

Una altra aportació als Relats Conjunts

dilluns, març 21, 2011