dimecres, 8 de desembre de 2010

Teletac

Aquell dia havia oblidat el Teletac i va haver de passar pel manual, de targeta no en tenia. Abans d’arribar va butxaquejar per trobar les monedes, u dinou. Tot plegat va aconseguir un euro amb cinquanta. Si hagués rebuscat més els hauria trobat justos.
El carril estava buit i mentre reduïa va abaixar la finestra. Es va aturar davant de la guixeta i la va veure.

- Bona tarda, va dir mentre allargava el braç i deixava caure les monedes a la mà de la noia

Ella va somriure, jove, preciosa, rinxolada i amb una mirada neta, fosca i directa.

- Bona tarda, va respondre. I en tornar-li el canvi va tocar suaument la seva mà.

Quan va sortir del peatge sabia del cert que estava enamorat.

L’endemà a la mateixa hora hi va tornar, la volia veure per dir-li que l’estimava i que desitjava passar la resta de la seva existència al seu costat. Li oferia una vida senzilla però plena d’amor. Pel pis no se n’havia de preocupar, ell ja en tenia un de gairebé pagat a Argentona i amb el seu sou i el d’ella com a cobradora de peatges farien de sobres. Fins i tot es podien plantejar llogar un apartament petitó a la Costa Brava. Hi havia el tema de la diferència d’edat. Ella com a molt devia tenir divuit o vint anys i ell passava llarga la quarantena... Amb amor tot es supera, va pensar i després del segon fill la diferència no es notarà tant. Es ben sabut que les dones envelleixen més que els homes.
Quan va arribar al peatge amb el seu millor somriure ella no hi era, hi havia un home amb bigoti:

- Uno diecinueve, va dir mentre assenyalava el marcador. Deu ser el seu dia lliure, va rumiar mentre enfilava cap a Mataró, potser demà. Però l’endemà tampoc no la va trobar i l’altre tampoc, ni el següent...

Han passat dos anys i tres-cents seixanta mil quilòmetres des que la va veure i ja no el duu mai el Teletac i si el duu no l’usa, sempre passa pel manual. Però al peatge de Vilassar pel cap baix n’hi ha quatre de carrils manuals. Ha provat de passar el mateix dia de la setmana a la mateixa hora pel mateix carril. Res. Ha passat el mateix dia per tots els carrils manuals, tant en sentit nord com en sentit sud. Tots els dies de la setmana. I res. Ho ha provat a diferents hores del dia i de la nit. Ho ha provat als altres peatges de la mateixa autopista... i de totes les d’ACESA. Tot inútil.

Ara té un problema, s’està quedant sense diners. Massa peatges i benzina l’estant deixant pelat. Ha provat de demanar els descomptes a la concessionària tot presentant rebuts però li han respost que només s’apliquen en cas de pagar de forma automàtica... La seva vida és com un llibant a punt de trencar-se. Ha perdut la feina pels retards i les absències injustificades i aviat el desnonaran del pis per no haver atès els rebuts de la hipoteca

Ahir al Parlament ERC i CiU van demanar el rescat dels peatges. Ell prega que pel seu amor la proposta no prosperi.

8 comentaris:

Mireia ha dit...

Si vols t'ajudo a organitzar una crida a la Catosfera però

LLIBERTAT PELS PEATGES!

Pobrets deixa que els rescatem! ;)

El porquet ha dit...

Clar clar, ara, aquest bon home ja descarrega la seva culpa sobre el govern. Si és un cap-verd i és tan enze de creure que s'ha enamorat en 5 segons (que deu ser el que dura el contacte "íntim" amb una senyoreta cobradora d'autopistes) és que es mereix el que li està passant!

A ell l'han de rescatar del núvol en que viu!

Per cert, la brometa dels peatges, quant ha de durar? Ho dic, perquè, periòdicament surten els senyors polítics amb la barretina posada i esgargamellant-se en aquest tema, fins que en troben un altre de més divertit i l'abandonen.

Fets, no paraules, que deia un que ja no diu res... ni fa.

XeXu ha dit...

Quina història més tendra i devastadora a l'hora, l'amor ja les té aquestes coses, et pot fer volar, però també et pot fer arrossegar per terra. S'ha de saber frenar a temps, però...

estrip ha dit...

em sembla que aquell mateix primer dia, un altre conductor la va seduir sense esperar-se a tornar-hi a passar.

Qui no corre vola!

Joana ha dit...

Era un esquer, un holograma i simplement ho fan per que hi ha gent enamoradissa i així passaran pels peatges de forma compulsiva i les concessionaries guanyaran més cèntims.

Idoia Nando Quico Abril ha dit...

Qui sap?, potser aquesta senyoreta li va posar "droga al colacao". Potser el senyor "Acesa" li va obligar. Potser per aixó portem 40 anys pagant a la finestreta o amb el teletac.

Josep M. Sansalvador ha dit...

Et felicito. No sé pas si es pot considerar un relat existencialista, però poc se'n falta.
Salut!

Assumpta ha dit...

El relat és impressionant... No sé què pensar... En principi em fa llàstima, pobre...

Però començo a llegir els comentaris i veig que, potser té raó EL PORQUET... què vol dir que s'ha enamorat en cinc segons? (sembla aquell exercici que ens va fer fer la CARME hehehe:

http://carmerosanas.blogspot.com/2010/11/el-meu-amor-sputnik-dharuki-murakami.html

Ara bé, el que m'ha fet riure és l'ESTRIP!! hehehe... pobre home, no cal que passi més, ja...

I l'holograma de la JOANA?? Podria ser veritat!!...

La droga en el cola-cao!! huaaassss... apa que també aquell!!

Però... Ara bé... ostres, tu, és que ho ha perdut tot, la feina, la casa... :-((