divendres, 17 de setembre del 2010
Somnífers potser...
Fa dies que no parlo de somnífers en sóc conscient. El problema és, bàsicament, que no llegeixo. Des de fa més de mig any que no hi ha manera d’agafar un llibre i acabar-lo. Ho he provat vàries vegades i amb obres d’estils diferents, però no me n’he sortit. Per diverses raons en menys de vint pàgines he desistit. Poca paciència? us preguntareu. Potser sí però les coses són com són.
Ahir però, passejant pel poble, vaig aturar-me a l’aparador de la llibreria i vaig veure l’últim d’en Sergi Pàmies, La bicicleta estàtica.
Fa una estona l’he agafat i n’he llegit els dos primers texts i he descobert immediatament dues coses importants:
La primera és que aquest llibre l’acabaré i la segona, doble, que bé que escriu en Sergi Pàmies i que malament que ho faig jo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Manca de paciència, o mala punteria, que tot pot ser.
Jo no sóc massa de llegir relats. Ho he provat amb Monzó i després amb Pàmies, i em va semblar la mateixa cosa, no em van impressionar. Potser hauria de donar alguna altra oportunitat, potser depèn del moment. Recentment he llegit relats de Murakami i m'han agradat més.
Doncs quan et passava això que anaves començant llibres i no en podies acabar cap, és que eres sota l'influx maligne del darrer llibre llegit per en XeXu:
http://llibresipunt.blogspot.com/2010/09/si-una-nit-dhivern-un-viatger.html
En quant a aquest llibre de relata d'en Pàmies, fa dos o tres dies el vaig veure ressenyat a un altre blog i també el deixava molt, molt bé... Curiosament, el blogaire també en parlava sense haver-lo acabat encara, com tu :-)
És cert que escriu bé, però a mi la veritat és que tret d'un parell o tres de contes, aquest recull en general m'ha semblat un pel fluixet. Ara, passa bé i es llegeix de seguida.
au va, au va... tampoc n'hi ha per tant, mira que ets exagerat, eh? Vull dir que no escrius pas tant malament, home!
les comparacions són odioses!
I a mi també em passa això de llegir 20 pàgines i no voler acabar un llibre! Si no entra, no entra!
Si ens comparem amb en Pàmies és provable que no acabem d'escriure del tot bé.
Compara't amb el Sáncez Dragó i veuràs com el teu ego acaba pel sostre!
*Sànset*
Potser és que cap dels llibres et feien el pes i per això l'has deixat a mitges. A vegades toca trobar aquell llibre addient respecte el que busquem o sobre el nostre estat d'ànim!
Doncs jo porto una temporada de molta paciència (jo els acabo gairebé tots) i mala punteria... sort que el darrer m'ha divertit, que ja era hora!
Això de no acabar llibres, és un dret com a lector. Però va a èpoques, jo durant el curs escolar no hi ha manera, vaig massa cansada i no trobo res que em faci el pes. Sóc jo i no els llibres!!!
El vaig tenir a la ma i l'anava a comprar si no hagués estat que no havia cap caixera a la llibreria del Corte Inglés.
Jo sóc com la Carme, els acabo gairebé sempre tots, encara que no m'acabin de fer el pes, sempre penso, potser més endavant canvia i de vegades no canvia mai
Potser aquest post t'agradarà :-)
http://calassur.blogspot.com/2010/09/sergi-pamies-la-bicicleta-estatica.html
No saps com d'identificat em sent amb el que contes, em passa el mateix. Això sí, jo encara no he trobat El Llibre, amb majúscules, que faça canviar la situació...
Publica un comentari a l'entrada