Vaig anar voluntàriament al meu primer concert als 15 anys i des de llavors i fins ara n'han estat un munt. Especialment durant una època on la majoria van ser de franc.
M'agrada anar de concert...
Hi ha hits per numero de vegades, Pat Metheny s'endú la palma (parlant d'artistes estrangers) si no possiblement serien els Antònia Font, la Dharma, els Manel i Um pah pa.
De la majoria de gent que he vist en concert en tinc discs, excepte de la Tina Turner que l'he vista en dues o tres ocasions i tot i que va agradar-me molt mai en vaig comprar cap disc.
De la majoria de gent que he vist en concert en tinc discs, excepte de la Tina Turner que l'he vista en dues o tres ocasions i tot i que va agradar-me molt mai en vaig comprar cap disc.
Concerts que m'hagi fet molta il·lusió d'anar-hi n'hi ha hagut uns quants: The police, Lou Reed, els Rolling, Oscar Peterson, Tete Montuliu, Metheny & Scofield...
Fracassos també n'hi ha hagut: Manhattan Transfer, una reunificació dels Yes o el Jason Mraz que ja us vaig explicar.
Fracassos també n'hi ha hagut: Manhattan Transfer, una reunificació dels Yes o el Jason Mraz que ja us vaig explicar.
Però si em pregunteu quin ha estat el meu millor concert no en tinc cap dubte: Peter Gabriel. I curiosament és un artista del qual en tinc poca discografia, però el concert de la gira del Secret World Tour al 1994 (?) va ser espectacular, genial i meravellòs i amb aquesta referència vaig comprar l'entrada per el que va fer la setmana passada a Barcelona per anar-hi amb l'Edu. I sabeu què? Doncs que no em va defraudar gens, un home amb 60 anys va oferir un recital de tres hores amb un descans de mitja. La primera part el nou disc sencer, a la segona temes de la seva carrera. Tot pensat i arranjat per una orquestra simfònica amb 50 músics. Un espectacle impressionant, amb una posada en escena que, tret d'algun moment cursi, va estar plena de detalls i molt cuidada.
Un altre punt al seu favor, Peter Gabriel es va adreçar al públic sempre en català. I el punt definitiu és que va tocar Solsbury Hill... Tot un luxe.
El meu millor concert continua sent el del 94, però el segon és aquest.
Un altre punt al seu favor, Peter Gabriel es va adreçar al públic sempre en català. I el punt definitiu és que va tocar Solsbury Hill... Tot un luxe.
El meu millor concert continua sent el del 94, però el segon és aquest.
I per vosaltres, quins han estat els vostres millors concerts?
13 comentaris:
Mai hagués pensat que en Peter Gabriel parlés català. Vaja, que s'ho portava estudiat, però es diuen moltes coses durant un concert (de 3 hores!), totes en català? Bé per ell. I a part d'això, sembla que munta un espectacle fantàstic.
Jo no sóc gens de concerts, que jo recordi només he anat a dos grans concerts de grups estrangers, i això és perquè per anar-los a veure exigia que tinguessin una llarga discografia que m'agradés. Van ser Smashing Pumpkins i Red Hot Chili Peppers, dos dels meus grans grups de joventut.
Després d'això, Antònia Font. 26 concerts fins avui, esperant a que tornin. Potser d'ells és el millor que he vist, el del Liceu. Va ser espectacular.
I darrerament els Amics de les Arts. Si encara no els has vist te'ls recomano, però ja sé que tu em recomanaràs Manel, i no et faré cas, així que is up to you.
És una meravella llegir-te aquest post tan il·lusionat... Mira, no sé que em passa darrerament que llegeixo coses que "sento" escrites amb el cor i m'emociono jo, encara que no hagi viscut mai res semblant... perquè, la veritat, de concerts jo, ben poquets...
Trobo fantàstic que Peter Gabriel parlés català!! És maco que sàpiguen on son, que coneguin la realitat...
XeXu!! 26 concerts d'Antònia Font!! Posa 26?? No voldries posar "6" i has clicat el "2" de retruc amb un altre dit i no t'has fixat???
Al·lucinant...
Vaig ser en aquest del 94 i m'hagués agradat anar a aquest darrer, però, curiosament, no en vaig saber res prèviament, fins que vaig veure al TN la ressenya.
Els meus millors, sense cap dubte, els de la Tina Turner, em sembla que els hi he vist tots a Barcelona. Si m'agrada escoltar-la, em fascina veure-la en directe!
Sens dubte, Antònia Font al Liceu, allò va ser història pura.
A Zeleste, Los Planetas en la seva millor versió (els he vist també en la seva pitjor...)ja deu fer 7 o 8 anys.
No m'oblidaré de Lluís Llach a l'Apolo.
O l'any 96, crec, en que jo era una mica més radical en el tema musical i vaig xalar d'un concert realment espectacular de Metallica al Palau Sant Jordi.
Gustos variats, ho sé, però el meu iPod, per exemple, si mires els artistes ordenats alfabèticament surten, consecutivament... Marilyn Manson - Marina Rosell...
El gust està en la varietat!
El concert de Police del 83 al Narcís Sala, llàstima que qui feia de cangur no em deixés baixar a la gespa, però tot i això va ser sensacionaaaaaaaaal! Un Monters of Rock a la Monumental de fa mil anys, veure Iron Maiden en directe tota una experiència.
Jo no estat mai de masses concerts, em fa una mica de "por" tanta gent, recordo el primer, en Miguel Bosé a la Illa Fantasia, quan jo devia tenir 19 o 20 anys.... i el que més m'ha agradat amb diferència el d'en Serrat i Sabina junts a Peralada.... Un luxe per que el vaig gaudir asseguda, i a primera fila, absolutament FANTÀSTICS tots dos.... I un, que em va encantar, però pel que signifiquen, no perque m'agradin, els Rolling, mítics, això si, però també en una bona cadira, seré una comodona, no?
BB King al Poble Espanyol.
Lluís Llach a Verges.
Un d'un quartet d'òpera la terra de la Pedrera.
Impossible saber a quants vaig anar dels Ja T'ho Diré.
Més d'un que m'ha dedicat el meu gat en els últims 8 anys... ai no calla, aquest no valen, no?
No sóc molt de concerts jo, tanta gent m'atabala.
volia dir 'al terrat de la Pedrera' ...no sé pas on tinc el cap.
Jo no sóc massa concertera... Ara, els Amics de les Arts són la canya en directe!
Núria Feliu al Wembley Arena.
Va ser apoteòsic.
I quan dic "va ser" vull dir "hauria pogut ser".
Llàstima que s'hagi arretirat, que si no...
El meu concert més "gran", per durada, qualitat i varietat, va ser el de la gira d'Amnistia Internacional el setembre de 1988, al Camp Nou. Veure en un mateix concert el Bruce Springsteen, l'Sting i el Peter Gabriel va ser una canya.
I darrerament, a banda d'aquest del Peter Gabriel de dijous passat, aquest estiu m'ho he passat bé veient els Mazoni i els concerts del Vijazz a Vilafranca.
M'agrada anar de concert, tot i que últimamnet hi vaig poc o gens. Merda! quina ràbia! Ja ha vingut en Peter Gabriel! Sabia que havia de venir i m'hagués agradat anar. L'he vist un parell de cops i és una passada la posada en escena tan cuidada. Quin és el meu millor concert? Pel que significava i perque resulta que si fos ara em trobaria encara a molta gent més coneguda, el d'Amnistia al camp del Barça. Però del que guardo un record molt bó, és d'un de The Cure al Velòdrom d'Horta, hi vaig anar perque m'agraden, però el concert em va encantar, no m'ho esperava.
Publica un comentari a l'entrada